-- PURGĀRE --

Escriure en el blog es debades

2010-02-27T22:11:00.003+01:00

Bueno gent, sere molt breu. Vaig a intentar tornar, noves purgacions son necesaries. Vaig rebre fa poc uns mails de gent que encara comentaba algun post, aixi que com encara segueix el blog actiu, seguirem el cami de la purgacio total.

Aquest missatge es un hasta ara.

Tros de temaço.

De nou...

2007-08-25T13:36:00.000+02:00

... tu has desaparegut. De nou em deixes soles, sense cap explicacio. Sense cap respecte a la meua persona. Sense vida ni sentit. Alineat. Estupid. Lleig. Derrotat. Desil·lusionat. Cabrejat. Depresiu. Violent. Critic. Pesim. Absurdo. Desgraciat...

...

...

De nou, un paro en el meu blog. Ella sa esfumat. No esta al meu costat per murmurarme i donar vida als meus dits, a la meua ment. De nou el meu mon mental ha parat. Les meues ganes de crear han parat.

I tot per eixe esser putrefacte, ell les ha destruides. Les ha enderrocat. Les ha trapijat... que facil ha sigut per a ell...
Tal volta algun dia ella torne, i me done la força suficient per destruïr eixe esser. Odiec a eixe esser. L'aborrixc. El matare com ell ma matat a mi.

Adeu fins un temps i a passar-ho be!.

P.S: Gracies per els anims que ma donat la gent per que escriga... sobretot a tu, Cyric... gracies tio!.

Dia dur de treball

2007-08-02T22:58:00.000+02:00

Ara cap alli...

... cap alla!

Eixe te mira....

Corre que obrim...

Quantes hores?!...

Colapso...

Sues...

Falten... quantes hores?!...

Jumilla...

Skalarriak...

Xe!, no t'aguardava...
No me toqueu els ous...

Pilla el telefon...

Telefon...
Telefon...
Telefon...

Anem a dinar...

PETADISIM...

Menjar a soles bocadillet...

En dena, NO!...

Es igual igual... que bonic...
Vull mes...

Fora, lluny, un llarg viatge...

Dema quantes hores?!...

Saquen la sang...

Visio bonica...
Ganes de mes...

Un poquet mes temps, i un altre dia menys...

AUTOBUS!!!...

Davant dels meus ulls...

QUANTES HORES?!...

Empressonat...

Diners...

Bonica...

Un poc mes de temps...

'Llibertat'...

DEMA MES!

A passar-ho be!.

3 histories... catastrofe comu

2007-08-01T23:44:00.000+02:00

Primera historia
============

En una obscura caverna, on la llum i la vida no entra, una figura gegant, amb un ale pestilent i que deixa un rastre amb les seues trepitjades de destruccio i desolacio. Es planta davant, amb aires de superioritat, i clama:
- Necesite mes. Sec que puc conseguir mes. Es facil conseguir mes.

Les demes figures, xicotetes, amb un somriure fals, tenebros, sense expressio... assentixen. No volen cabrejar al gegant, i saben que amb ells conseguiran un poquet mes. Pero conseguiran mes. Uno d'ells, amb els ulls ben oberts, posant-se de peus d'un salt i repenti, baveja mentres recita aquestes paraules:
- Sec com pode... pots conseguir mes. Es facil conseguir mes. Ens hu pasarem be conseguint mes. Fa poc vam descobrir un element magic que tot o convertix en pols. Ho arrassa tot. Es menja la vida. I eixe element esta de la nostra part. Ell tambe vol mes. Ell ens ajudara. Sempre esta dispost per aquestes tasques - es llimpia la bava -. Es tant inhuma que fara tot el que li diguem.

Tots es van alçar pegant-li tronets a l'esquena. El felicitaven. Tots sabien que tindrien mes. Ell simplement plenava la caverna amb la seva rialla, una rialla que no estimava, no respectava... Tots es callen. El gegant s'alça, plena la sala d'una hedor fastigosa, mira seriosament, profundament, malvadament i diu:
- Anem a per l'element. Serem un amb ell.

Al poc temps, aquesta unio hu va destrossar tot, no va deixar cap rastre de color, aire, vida, ni res per el que valga la pena resistir... i van apareixer mes gegants, sedients de mes. I van procrear, tot era aire pestilent i mort. Tot d'un color grissos. Alts blocs. Forats menuts on els xicotets fan vida social, tracten de clavar una missera boleta, absurda, des d'una distancia gran. I centres on tot ho tenen, tot esta corromput. I la vida desapareix. I la mort els empressona. Pero ells no hu saben, perque segons ells... tenen mes. Mes per el que morir... i moriran.

Segona historia
===========

- Jijijiji. Jajaja. Jojojojo.
Un individu mira una flama entre els seus dits. Se li escapa. I aixo l'agrada. Es queda hipnotizat.
-Jujujijo.
La seua ment, malalta, crea una falsa sensacio de plaer. La flama, incombustible, recorre una xicoteta distancia. Ell la seguix amb els seus ulls desorbitats, bojos i sense trellat. I seguix rient. Es fa una gayola. Vol mes flama. Produeix la seua reproduccio. La flama es fa mes gran.
Ja no queda temps, la seua poqueta humanitat que li quedava s'esfuma, es crema al mateix temps que la flama. I la seua bojeria creix. Com la flama. No queda res per salvar. Tot esta perdut. De nou, un fill de puta mes a la terra. Un boig mes. I la flama, inhumana, marca el desti d'un paratge.
Al final no queda res que salvar, tot mort, i el fill de puta matant-se a gayoles bojes... ja es senten les pisades dels gegants oportunistes.

Tercera historia
===========

- Nooooo.
Clama, sap que ella no pot evitar-ho, sap que no te la culpa. Pero irremediablement, creara un desastre. Vola molt lluny. No pot parar. No pot menejar-se. Esta al roig viu. El sol li crema. Sap que el foc que porta dins es amic del sol. La burilla no pot fer res. Sap que el desti del paradis esta sellat.

- Fills de putes, replegueume.
Mentres plora desconsoladament. Comença a brillar cegadorament, cega al boig de la segona historia. No te potes, no te a qui acollir. Sap que de nou el seu companye sol, alie a tot asto, crearan la catastrofe. Es la fi. Involuntariament. De la sorra al foc. El litro de vidre es queda sol i impotent.

- Anem a per fusta, que jo ja tinc gana.
Dos formes amb un cap deformat i desorbitat menejen la seua llengua desmesurada.
Fan una pila kilometrica de fusta, saben que no es molt estable, pero es dona igual. La cosa se descontrola, les seues llengues tremolen. Corren. Escapen. I els gegants de nou torner a trepitjar. La flama, de nou una enemiga involuntaria.

Be, jo no tinc gaire imaginacio. Pero be, era una manera de intentar fer metafora dels desastres ocorrits en els incendis de les illes. Els incendis passats. I els incendis futurs.
Estem ben fotuts, els animals estan ben fotuts, la flora esta ben fotuda... i no poden evitar-ho. Som una especie que va cap a l'autodestruccio. I millor. Quant ans desapareguem millor per a tots. Gran part de nosaltres som l'impotencia de la nostra terra. Som la vida que s'apaga. La vida que desapareix.
Reserveume un butaco en primera fila de la nostra destruccio.

A passar-ho be!.

No jugueu amb foc, acabareu cremant-vos!.

Jo vs abella

2007-08-01T23:41:00.000+02:00

Hui corrent, me picat (simil) en una abella... i anavem a la mateixa velocitat constant. Me donat compte que la meua velocitat punta es igual a la velocitat d'una abella buscant flors.

Post totalment inutil. Era simplement per fer gasto.

A passar-ho be!.

Desolacio

2007-07-31T22:54:00.000+02:00

Hi ha voltes que quant mes desitges i t'imagines una cosa... menys pasa com imagines i sobretot menys pasa...

En eixe precis moment es quant no desitges imaginar.

Hi ha pocions magiques que et permeten ni imaginar ni recordar...

Fantastic.

A passar-ho be!.

Allunyat

2007-07-29T13:18:00.000+02:00

Fora Vesten Esfumat Pertre Desapareix
No tornes Deixam Enlairate Destrossam

Tot lo demes es cendra i fum

2007-07-29T13:15:00.000+02:00

Ahir anava amb el cotxe de mun pare i de repent s'encen la llum de l'oli i un pitit horrible. Jo ja pensant: "Ja le liat". I pensant a vore si em deixaba parat i pense, dons res quirde a mun pare per mobil i arreglat. Pero es que vaig i pensec: "Ostia si tinc l'oferta de movistar de quirdar de bades!". Per un moment em va donar igual que em deixara tirat... tot perque podia trucar de bades a mun pare. El consumisme es entranyable.

Ale. A passar-ho be!.

Big Bang Musical

2007-07-27T01:41:00.000+02:00

Hi ha moments en que m'agradaria que tot el meu esser es juntara en un punt unic, central, luminos, silencios... i transformar-se en una bombolla. Una bombolla que estiga constituida per eixa melodia-ritme-canço que tant m'agrada, em fa riure i (...) emocionar-me d'una manera desbordant, que em plena de vida i de mort, que em dona un sentit, que sense ell jo no tendria sentit, el mon no tendria sentit.... i endirsar-me en l'aire, llegar a l'altra punta del mon, entrant en els sentits de tothom o totdon. Donant-lis un sentit. Fent-los sentir vius i morts alhora. Que es riguen. Que es destrosse per dins. Que rebenten. Que ploren. Que tot per a ells cobre sentit...
...
I en eixe precis moment... rebentar, exclatar, dividir-me en particules... acomplir el meu cami. I seguir rient (...). Tal volta tot tinga un sentit. No hi ha marxa enrrere.

"Sin mas, sin mirarte. Nada me acerca, ni me aleja de ti."(Liquid Sun, "Aerea").

Esclateu, rebenteu i paseuo be!

Hipocresia del glamour inutil

2007-07-22T16:18:00.001+02:00

La publicitat per correu es fastigosa i pesada. I a voltes crispa inutilment. Sobretot quant t'arriba una relacionada amb el Corte Ingles que son mes pijos que l'ostia (el hipercor, hipermercat del corte ingles, es els mateixos productes dels demes supermercats pero te cobren mes cars perque es del corte ingles... glamour inutil) que va de peleria. O siga de roba confeccionada amb pell animal:

Que gentola mes inmunda. Mes horrible. Mes cruel. I sense sentit de vida ni respecte. Tot acaba aci, pero no... mireu aquesta foto:

Posa: "Cuidemos el medio ambiente. Cuando este folleto ya no le sea util, no lo tire a la basura, colabore a su reciclado."

O_o

A passar-ho be!

La fi d'una era

2007-07-22T16:04:00.000+02:00

L'altre dia anavem jo i el meu amic el manuska per la serra. Mes concretament en el cim del Flare de la serra de Crevillent. I de repent una gran sorpresa... una antena de televisio en ple cim. Algu/na dels camps de baix havia muntat fins al cim l'antena. Saltantse tot el respecte al cim. Tot el respecte natural. I jo vaig pensar, pero bueno si tu vas al camp es per alluanyarte de tota la civilitzacio posible, be sec que no... pero es que tanta necesitat de televisio tens?. Que vols tenir tots els canals del mon?. En plena serra... mare deu senyo... la gent no sap sentir-se lliure... algun dia tot cambiara...

A passar-ho be!

"¡Garrapateros del mundo!"

2007-06-24T18:15:00.000+02:00

Amb aquesta frase comença un disc dels famosos "Delinqüentes".

He trobat l'origen d'aquestos, la espruneta que els va inspirar. Garrapatero pur i dur... "¡Quisiera de saber!.

Ale gaudiu.

A passar-ho be!.

Free hugs

2007-06-15T00:38:00.000+02:00

O en catalencià, "Abraç devades". Un moviment que va sorgir per vencer la rabia que portaven a dins... un tio barvut va començar el moviment. I al pobre si vos fijeu, va tindre problemes (va ser "banejat") amb la policia com sempre. A eixos no se li saca la rabia... de cap manera. Aixina que el barvut va menejar-se (firmes aci, que si firma alla...) i ara es un moviment reconegut. A reu del mon.

Be tot asto ja hu sabiem de temps arrere ja... pero ara me trobat en un video que quant le vist he dit, tio era evident, era lo que tots i totes estem dessitjant. Fijevos en la maquetacio, el mateix que el del tio barvut, la mateixa canço... tot igual, pero no se amb mes glamour i mes fraternitat. Jo el trobe mes emotiu i carinyos. Bravo.

Pero aci no acaba la cosa, hi ha gent que no te la mateixa sort amb aquest moviment... pobret el xic del video (aquest le trobat gracies a yonkis). Mireu que desconsiderats, quina impotencia (... bueno impotencia cap xD). Jo si el trobara per el carre compartiria amb ell el moviment, me uniformaria com ell i l'acompanyaria, si, l'acompanyaria fins al final. Vivan!.

Per cert, si algu li ha molat la canço (el meu cas) el grup es diu Sick puppies y la seva canço "All the same" (m'enamorat del grup, dels tres integrans!! xDDD, son mmmm :PP). Una canço que relaxa molt, demasiao, demasio de "baixo"(remember)... Pero esta de puta mare (per a mi, aguarde que si algu li agrade, ja els ha trobat ;D). Si algu vol ensenyarse en acustic i vol camelejar-me ahi te els acordes.

Bueno xe, a passar-ho be!

Donar-ho tot per sentat

2007-06-13T00:10:00.000+02:00

Aquesta podria ser la definicio del mode de vida del meu gat. Dels xiquets i xiquetes que no tenen encara us de coneiximent. Es el millo mode de vida, sense qüestionarse perque funciona tal cosa. Perque tenim que fer aixo, perque tenim que fer-ho a eixa hora. Simplement aixo es aixina, ens diuen que es aixina i s'accepta. Sense preocupacions mentres no els afecte d'una manera directa en la seua ilusio de llibertat.

Quant tens us de rao, venen les preocupacions, les qüestions, mals de cap, angoixa i sobretot intentar llevar en tot moment el control de la situacio. Podria ser lo que mes ens definix ara al 90% de la gent del mon, intentar en tot moment llevar el control de la situacio. I aixo de vegades ens frusta, i ens fa passar-ho mal, o be. Segons siga la situacio final de control. Tot programat, tot amb un perque. Predestinats, o no. Quant mes arbitrari siga una situacio, segons la que siga, mes ens pot llegar a superar i destuïr. O no, fer-nos mes forts. Eixe es el meu punt de vista, en aquest moment, pot cambiar o no, o vosaltres podeu tindre un altre. Pero la vitat, de vegades les qüestions, el control es un problema xD....

... Pero sempre ens podem saltar eixes regles (jo intentec fer-ho quant puc) i la vitat ahi esta la gracia de tot. Superar eixa barrera que ens dona el coneiximent i la rao. Ser xiquets i xiquetes de nou. Animals instintius. Que busquen la satisfaccio, plaer, pau... busquen ser simplement el que son. Accions-reaccions.

Ale, a passar-ho be!, quant mes doneu per sentat millor xD.

Ni heroes del silencio, ni Scorpions, ni Stradovarius, ni...

2007-06-12T23:21:00.000+02:00

Ha llegat un nou grup, el grup definitiu, el grup que marcara un ans i un despres. Es mes, ja l'han marcat. Jo ara en la dutxa la tarareje sense parar el seu superhit "Por el culo te voy a dar". Que magic i armonios. Un grup que llegara allunt sense fer falta que cap dels integrants tinga una mort absurda. Un grup de ments brillants que destaquen per si soles. El grup es diu sense mes dilacio i amb un nom molt currat:

LARVA FECAL

Jo crec que tot lo que he escoltat de moment ha sigut ronya, aquest grup si que pita d'una manera brutal. Aquest va ser el primer superhit que vaig escoltar i em va marcar musicalment parlant:

"Por el culo te voy a dar"

Jo hu tinc clar, si tinga que deixar de fer "copies de seguritat" (emule) sera per aquest grup. Tenim que donar-li tot el nostre suport. Jo la vitat, tinga que proposar tocar aquesta canço en la charanga en la que toque. Te que tindre una armonia impoluta i majestuosa per als clarinets, saxos, trompetes... se m'erisa tot el pel. Per cert, la banda es de la nostra terra, ALACANT!. Per cert, mireu el comentari que deixen de l'anterior video linkat:

"ATENCIÓN!!! El polemico grupo Alicantino LARVA FECAL superó las 40.000 visitas con este himno internacional. y por razones desconocídas desaparecieron de youtube por completo...
...Ahora vuelven a obsequiarnos con el video musical mas visitado de toda españa!!!

P.D. Pasadle el link a todos vuestros contactos del MSN^^

VIVAN LARVA FECAL!!!"

Han creat ja un mite i una historia, jo si haveren sigut proposat en un programa que van fer fa res en antena3 de qui era el personatge mes important de l'historia d'espanya... sense dubte els havera votat d'una manera industrial i desconsiderada, d'una manera cega. Me senc molt identificat en les seues lletres. Histories plenes d'amor (aquesta te rimes exquisites i estupendes, bellissim), guerra, angoixa... molt directes (pero amb carinyo sempre).

Be, despres va llegar l'apoteosi... el cantant ens deleita en aquest video d'un solo de guitarra unic en l'historia del rock i de la musica. Soles gent experimentada com ells poden fer-ho, no hu intenteu... el video es titula "Solo cojonudo" (Avanti pues, es un poc duret, pero val la pena xDDDD, no vos defraudara, son semideus, on han estat tot aquest temps). Fijevos en el guitarrista les mirades que li pega en aquest video, mirades d'enveja, idolatracio, admiracio... l'encanta esta al seu costat, se sent supercomode.

Pero aixo si, el meu cas, no es un cas aïllat, han creat una comunitat, un millo de filigresos que els idolatren, s'enamoren, cambien vides, gent del famoseo, creen grupies, sobrepasen fronteres i son respaldats per grans entitats musicals.

Soles em queda dir...

VIVAN LARVA FECAL!

A passar-ho bé!!!.

Va, algo suave per començar de nou a donar per sac! ;D

2007-06-11T23:58:00.000+02:00

Hui he fet una sessio remember de l'ambulatori, de lo be que te cuiden ahi, lo atentos que son i lo profesionals que son. I sentat aguardant, superagust i comode en eixes cadires tant estupendes i uniques en el mon... me quirden per a que pase. El metge me toca violentament i me pose violent. Ell me veu violent i me droga, me droga a mes no poe, i jo volec, m'evadixc. El metge m'obri la porta per a que ixca, pero estic drogat. I me parlen i jo parlec amb drogalitat. I me desmallec de tanta informacio. I malsomie (aquest video dona por, de vitat). I me toque. I xiuxiuexe (mireu com imita qualsevol so, el final es flipant). I me tiren un poal d'aigua calenta. I me senc absurdo (el principi es tremendo, mireu el correfocs japones xD). Absurdissim. Ixc corrent a tota ostia. Entrec en l'ascensor ple d'abueles. I me baralle en el veneor de cupons de fora. I mirec al meu voltant ple de dones amb els seus nadons. I escupix al terra....
...
...
... que poca serietat que te la sanitat actual.

A passar-ho be!.

"Pues jo estic de puta mare"...

2007-06-11T23:43:00.000+02:00

... frase que no parava de repetir en el vinya rock '07 mentres el deu (de l'esglessia) ens pixaba damunt, i el tio es va quedar agust, 10000 millons de litres per metre quadrat. Viva Quechua, gracies a que estaven en una 3 seconds i no es vam morir ofegats. Jo lo unic que recorde d'aquells moments d'angoixa eren canyuts flotant, gent morta etilicament flotant, botelles flotant, cartons de vi flotant, jo allargant la ma a per els canyuts i a per els cartons de vi, perros-flauta sense perros i sense flauta flotant, una anaconda... hummm crec que anava un poquet pet en eixe moment. Pero en eixe moment l'euforia soles em deixaba dir mentres els demes ploraven, maldien al cel, se mutilaven entre ells per okupar les tendes que havien sobreviscut a la ploguda: "Pues jo estic de puta mare".
De fondo se sentien als hip-hoperos. Quin moment mes magic... Des d'eixe moment si no plou en un concert, per a mi no es un bon concert. A mi m'agra que el nostre deu em pixe en la cara (osana en el cel).
Jo crec que aquest any en el FIB encara hauran perros-flauta flotant, bueno al menys les flautes soles flotant.
Ara vos dic la vitat, la ploguda va fer molta mella, va gent que va perdre la tenda, havia una que estava en mig (i hu dic de veres) d'un llac. Jo me vaig pega la risota mes bona de tota ma vida, pobrets/etes. Una bona excusa per no gitar-se en tot el festival. Pareixia les imatges del sunami, pero amb mes sucietat, mes destrossos, mes etilic... mes millor, mes de bon rotllo.

Be, a resum de tot asto, que se m'apetit tornar a soltar les meues tonteries de nou. Mes que tot per fer gasto. Ademes que esta de puta mare escriure coses que no te lleven a cap lloc i qualsevol criatura de deu pot perdre uns minuts llegint les teues coses absurdes sense trellat mentres en l'altra punta del mon algu esta mirant los simpson (te que have sempre alguna antena3 tv alternativa en tots els punts del mon que emitixen, en ca moment respectivament, los simpson).

Xe, salut i a passar-ho be!. PURGĀRE RULES!!!.

Per cert; entens de mar?....

- Barceloneta -

2007-02-12T21:39:00.000+01:00

Em relaxe mirant la mar de la Barceloneta.

I pensec... i si algun dia, en volta de un hora de noticies en el televisor... posaren un hora de orella de qualsevol platja... no morts, no guerres, no politics, no cambis climatics, no incendis, no maltractaments... que no haveren noticies per total inexistencia... i en volta d'aixo... la mar...

A pasar-ho be!.

Tot pasa a un segón pla

2007-02-04T20:59:00.000+01:00

Cambi climatic...
Colla "El Campanà"...
Serra...
Llibres...
Filosofia...
Amistats...
Blog...
Pensaments...
Viatges...
Festes...
Natura...
Protectora d'animals...
Xapapote...
Cassal...
...
...
...

Que dificil i aborrida es la pseudovida de adult...

A pasar-ho pseudobe!

El joc de la tortura...

2006-09-22T14:21:00.000+02:00

... on ningú guanya. El toro perd i mor. Mor a soles i davant de mil mirades que gaudixen en la seua mort injusta i que no té res a vore amb ell.

Soles una paraula, que no vull aplicar-la al seu principi més original, al vore aquest dibuix:

OLE

Ole ibañez... no se si sera vitat que estas en contra del toreig(ignorancia pura i dura per la meua part, si algu hu sap... m'encantaria saber-ho)... pero aquest dibuix, de vitat, simple, real(en terminis de respecte a la vida), gracios i directe. Molt autèntic.

Per cert, asto ma recordat, que en el puto "Aqui hay tomate"(que per desgracia a voltes me'l trague mentres fan anuncis en la quatro mentres dine d'una manera involuntaria) va eixir dient el fill de la Ordoñez, el Francisco Ribera, dient que al final la gent que fa coses roines... no acabara en el cel. Referint-se a la gent que va atacar d'una manera directa a sa mare(que me la sua la vitat). I jo vaig pensar... i tu que mates a toros d'una manera cruel, desigualada i covard(en temes de que el toro hu te tot en contra)... tu tens el cel ubert.

A pasar-ho bé!.

FORA PLASES DE BOUS(AL SEU US). PROU DE MATANCES INJUSTES.

Història d'un Saxejador(Història de Saxe i descontrol)

2006-09-22T13:01:00.000+02:00

Estic ja fart de no pilla. Sec que totes estan bojes, i mola, pero a la volta no mola. Per aixo vaig a començar a utilitzar Axe(ç). A vore si amb Saxe(li direm Saxe, per no fer propaganda) la cosa cambia... l'anunci diu que sí...

Fare un diari de l'odissea. Una història de drogues, herbes ibissenques, sexe(poquet i roïn), consumacions, transformacions, bandúrries(tribut al Xuso), música paxanga, rumbatron i Saxe, molt de Saxe. Per a dinar, sopar, menjar... COMENÇA.

Dia 1
====
Hui hu tinc decidit, vaig a provar l'efecte Saxe. Pillec els diners i vaig de cap al "Metadona"(per no fer propaganda, ja sabeu quin supermercat dic). Pasec per davant de la beguda, vec el cason històrico quirdant-me etílicament. Però la decisió ja esta present... no hi ha marxa arrere. El meu jo etílic me pega punxonaes en el fetge(ell té el control d'eixa zona) però el Saxe és més fort.
M'arriba una bafada, una bafà angustiosa, un rellamp d'angoixa, una "ulo" que te se clava en el nas i per les orelles, és el Saxe, se me clava també per els ulls, plorec, la gent me mira, jo me tire un rot. Tot torna a tenir una armonia universal. I el vec ahi, mirant-me, desafiant-me. Jo l'agarre i li xille: Primo si amb asto no pille, m'en vaig al Ladillas en teni diners i treball i acaba la carrera(me puc mori agust), pillec dos Saxes. La gent me torna a mira i fa un asentiment que em deixa clar una cosa: El proces de fer-me un golfo a començat. Pillec una botelleta de "Champi", per a celebrar l'ocasió. I ixc del supermercat en qüestió. La caixa pita, jo somie que es l'avis al món de que llega un nou golfo en el món, esta volta soc jo, li pegue un peto al Saxe, algú m'abraça, tornec a plorar, la cosa va de puta mare, estic superfeliç... però... ups!, ja sec perque pitava... era que no havia pagat... i ja sec qui m'abraçaba, el segurata.
Despres d'aquest altercat i d'aferrar-me al Saxe durant aquest malentes. Vaig a ma casa. Esta nit comença tot.

Els residus industrials del Saxe, al fer el primer contacte amb ell en el Metadona, me fan que me desestabilitze. Mentres sope, senc la seua olo. Mentres dine, la seua olo. Mentres me rosegue les ungles, olo a Saxe. Saxe, Saxe, Saxe. Olo. Tornec a plorar i a tocar-me. Me llepec els dits. La gata me pega un mos. Jo extasiat pensec en el Saxe. Ella s'aprofita de la meua situació i m'arranya amb els seus ullals, llargs, i el Saxe se mescla en la sang. Jo la flipe. Es una orgia de Saxe. Me tornec a xupar els dits i a tocar-me. Esta nit, falta res. Visca el Saxe. Esta nit xupe el Saxe. Gotet de llet i Saxe.

Vaig a l'aseo. I vec el Saxe, i l'estudie:

Es un babel de llengues, en tots els idiomes. No entenc res i provec a usarlo sinse saber res. Aprete el boto i ix un xorret, un xorret magic, una olo poderossa i fastigosa, que se te clava fins el fetge, el meu jo etílic comença a tossir. Se me clava el xorret magic en el ull. Plorec. Estampe el Saxe. Que fastic de Saxe. No vull Saxe. La pudor es tant gran... que no deixa respirar. Damunt no es res agradable. Però... EI, que es eixa serigrafia?:

O siga, en resum. Saxe+Gofo=Femella^2(femella al quadrat)... des de aquell moment, en que el Saxe em va parlar en forma de serigrafia, la cosa va cambiar... Saxe durant mitja hora, un xorro enorme, tot fea ulo a Saxe. Jo era Saxe. Me'n vaig tirar inclus a la boca:

El Saxe havia penetrat en mi. Alè a Saxe. Tot me fa gust a Saxe. Jo i el Saxe som un. Estem fets per a triumpfar... primera prova superada: Aplicació correcta i conforme de Saxe; no he perdut la vista, l'olfacte soles sent ulo a Saxe, una lleugera perdua de la sensibilitat del gust i del cos(sera que es un producte aplicat a base de gas)... xupec l'ampolla metalica i dura de Saxe. Estic euforic. Me'n tornec a tirar. Em dutxe acte seguit, ixc de la dutxa i m'en tornec a tirar Saxe. No me fa falta més. Soc el home Saxe...

... proximament més SEXE, eh.... que diga, SAXE.

NOTA: En el proxim capitol, més violència, mes tocaments lascius i prohibitius, sexe, Saxe, sexe, sexe, Saxe, alè Saxeril, xicones, explosions, caos urba, colp d'estat, trencaments de dits, d'osos... ja sabeu... esteu atents a PURGARE!.

Per acomiadar-me dire una frase que em va marca de def con dos, aplicada al Saxe:

"Saxe es tu amigo, Saxe presidente"

A pasar-ho bé!.

Aquesta historia es fruit d'una ment malalta, no hu llisgueu. Qualsevol paregut en la realitat es coincidencia... i la vitat, si algú fa i pensa aixi... que trist xD. Per aixo caballers i caballeres, no vos hu prengueu al peu de la lletra, es en plan conya. El Saxe no es un joguet, lleveu cuidao i utilitzeu precaucions. Sobre tot, si algu vol Saxe que me quirde, en tinc de sobra xD.

Hores de somni

2006-08-24T00:03:00.000+02:00

Dies davant d'una pantalla de cristal liquid. Esperant.
Dies aguardant escoltar el so caracteristic. Esperant.
Dies aguardant un poc de calma. Esperant.
Dies de rutina. Esperant.
Dies d'odi. Esperant.
Dies vuits. Esperant.
Dies comprovant que el cicle es repetix. Esperant.
Dies desganats. Esperant.
Dies desesperats. Esperant.
Dies de sorpresa. Esperant.

De repent, un dia, deixa d'esperar. I l'esperança es torna tristessa. La rutina pega fort. El desanim l'agafa del coll i li deixa sense respiracio. L'anim, una torre altissima, fortificada durant l'estiu, cau per inestabilitat. Un homenet des de el punt mes alt, cau al vuit. Cau somiant. Cau adormit. Serios.
Desperta en ple vol i s'adona que no cal esperar. Que la rutina esta ahi. Que es hora de despertar.

-Hora de tornar a somiar-Pensa ell. L'homenet es un cabut. I tornara a caure des de el punt mes alt.

Tal volta l'idea de tornar a caure li faça somriure, tal volta li agrade provar que tot pot tornar a començar i asumix que tot torna a acabar.

-Xe!, que fort-diu l'homenet a altes hores de la nit...

-A pasar-ho be!-clama l'homenet des de el punt mes alt de la torre posant un peu en el major vuit negre que se puga somiar.

Ment perillosa(Gorrotoz jendeari begira)

2006-07-13T02:04:00.000+02:00

De repent, lleva la contraria. De repent, et dona la rao.
De repent, et fa el favor. De repent, te nega el favor.
De repent, no te ganes d'accio. De repent, te ganes d'accio.
De repent, hu veu tot de color. De repent, hu veu tot amb uns matisos grisos.
De repent, te esperança. De repent, se la nega.
De repent, hu veu tot com un embolic gegant. De repent, hu veu tot clar, simple.
De repent, es amable. De repent, apàtic.
De repent, es amic. De repent, enemic.
De repent, tot. De repent, res.

De repent l'escolta de nou, i s'endinsa en la seua traduccio. La seua ment ara te musica:

"Irribarrez olatuei,ederrak dira
beraien soinuak,mugimunduak...
lasaitasuna tripa barruan,
distira berezi horibegietan,begietan
gorrotoz jendeari begira,
bakardadearen soinu ezak inguratuta,
jendez inguraturiko espazio bakarti,
honetan,honetan... espazio bakarti honetan!!"

"Sonriendo a las olas, son hermosos
sus sonidos, sus movimientos...
la calma en mi interior,
ese brillo especial en los ojos, en los ojos.
Mirando con odio a la gente,
rodeado de la falta de silencio de la soledad,
rodeado de gente en este espacio solitario...
en este espacio solitario!!"

Grasies per aquestos moments musicals. De nou, triunfeu. De nou, un tribut.

Insomni

2006-07-11T03:21:00.000+02:00

M'alsec per anar a l'aseo a fer les meues necesitats. I he decidit reflexionar un poquet.

Somies amb "raperos"?. Amb aquesta calor que te fa suar els ous... te entra la sed. I te les ingenies per a no tenir que alçar-te a per un gotet d'aigua. I tornes a somiar, i el efecte(canço de l'estiu de vitat, que currat) aletargat de les drogues del cap de setmana passat... ixen ara!. I no encertes ni una, no penses... i aquesta calo te crispa. Els gats se tornen bojos. Te parlen. Discutixes amb ell. I ell pasa de tu i te vacila. I tornes anar a l'aseo, pensant en el treball. Te fas algo rapid de menjar. I tens somnis erotics. I te tornes a crispar. I penses en lo tontetes que estan les xiques de hui en dia. I com t'agradaria menjar-te o fumar-te la menja del teu gat pero ell es un fill de puta de cuidao(que cabro de vitat). Te poses musica a tota ostia i balles com si tingueres problemes seriosos de movilitat. I aleshores ve la treva amb el teu gat fill de puta(valenta puta)... lo que hi ha que aguantar-li(algu sap de qui es la canço del video?, grasies). I te tornes a crispar i te tornes tu tambe cabro. I te rius(tros de canço!, eixos PUSA). I te atontes per la sony. I si fem una partideta a les pales en la platja?. I aleshores, de sobte te caus del llit a lo matrix. I l'aire acondicionat fressssquisssiiimoo. I te tornes a liar un canyut de menja de gat. I si juem a ser deu?. Acabariem estressats("¿Que pasa si le quitaos el cristal a una puerta que siempre ha estado?"). Segur. I te cures les ferides de caute del llit en alcohol... o simplement tel beus i que se cure el cos per dintre(andaaa, que dices?, que ya estamos en martesss... pero que dicessss, anda y anda).

Ale a pasar-ho be.

02:59+NonPoint

2006-07-04T02:27:00.000+02:00

Ja esta, s'acabat.

Me quede davant de la pantalla de cristal liquid en una cara que no diu res, no expressa res, no incita a res, no estima res... una cara simplement.

Aquest ultim minut al meu cap han vingut tantes idees, tant acolpades... m'han superat. Me colpejen, vomitec idees sense forma, tornec a vomita la meua autoestima, me la pateje...

Aleshores, acaba la canço de Nonpoint. Les idees ara son clares, les idees no m'agraden, no puc vomitar-les i han vingut a quedar-se. A riuse de mi. A vore com de nou caic. A vore com de nou dubte de la muea integritat. Xillec mentalment. Me colpeje mentalment en idees. Me faig sang en la meua anima. La meua anima se fa una bola. Algo la rodeja tremendament. Algo tant gran. Algo mes gran que el meu propi esser.
El meu propi esser se vomita a si mateixa. Intenta el meu esser X, sentir-se indiferent. Que res li afecte. Eixa X esta enverinada. Prompte caura, hu se. Es algo tant facil caure desde una altura que has estat esforçan-te per conquistar.

Eixa X desapareix. Hui no vol saber res de ningu ni de qualsevol cosa. Soles vol deixar-se envoltar-se per eixa negrura eterea. Sense forma.
L'agrada la seua gelor, la seua negrura, l'intriga, l'excita, se sent menut... se sent que desapareix de moment... algo passa...
La bola de repent es bosada per la meua ment.

Purgació.

He purgat lo que sentia.

I ara dic: A txupala!. Hi ha coses mes importants. I elles estan ahi aguardant-me, per a rodejar-me, iluminar-me, donar-li aliment a la meua anima, desplegar el meu esser... jo sec que m'aguarden. A la proxima no les deixare escapar. No deixare que altre les gaudixca sense ser jo. Que jo no tinga eixe plaer. Les compartirem. Hu compartirem tot. I tot ens provocara una agradable sensacio.

Aixina que ara la meua ment no evoca negativitat, evoca positivisme, evoca ganes de lluitar... pero per eixe fet d'abans... ja no, no vull lluitar per evitar o arreglar eixe fet. Les coses s'han quedat en l'aire, un aire empalagos, ple de manxes verdes, un aire pessat... i jo no vullc respirar eixe aire.

Ha parlat la meua anima, que desconsolada hu ha presenciat tot, impotent i amb anim al vore que ha conseguit purgar eixe malsony. Ara la meua anima es lliure, i li dona a l'esser tota la tonalitat brillant. Ell hu rebreix agraït...

Ací ningú es riu de ningú.

"Donde vas Tunante"

2006-06-20T15:08:00.000+02:00

Per petició popular i dedicat especialment al Ri, l'obra de teatre del Gañan.

Vinga, un post curtet, a pasar-ho bé!, amics.
Per cert, hidratar-vos que fa calor! ;D.

P.S: Laureta, deixa al Ri vore l'hora Chananteeeeee!!! ;DDDDD.

Amor obrero

2006-06-18T17:50:00.000+02:00

"Nos roban el tiempo para querernos
y nos duele en el alma el vernos sufrir.
Que mal final tengan sus vidas,
no hay quien nos de alguna salida.

Me duelen los pies de pegar patadas,
quisiera morir,
pero tengo ganas de verte otra vez
encima de mi,
de verte otra vez queriéndome.

Lo nuestro es amor obrero
con barreras para querernos,
lo nuestro es amor difícil,
donde sea si es momento.

Tu tan callada y yo no callo,
estate quieta que hoy no aguanto.
Jamás he visto un animal tan dulce(¡tan dulce!),
...
...
...
empuja, empuja, empuja...(empuja...) "
"El ultimo ke zierre". Amor obrero.

Hi ha poques cançons que parlen de l'atracció física barrejada amb els sentiments que m'agraden... aquesta es una d'elles(destaque de la canço, les parts colorejades).

A pasar-ho bé!.

A voltes...

2006-06-18T17:36:00.000+02:00

... pensec en mi com una botella buida. 'Sinse' suc, 'sinse' liquid... 'sinse' cap gota.

I de repent algú, la plena. Eixa ampolla es plena fins que arrebosa, es desborda, hu inunda tot... tot el meu èsser.

I en el moment en que estic del tot ple, algú beu, algú s'entumeix, algú sadolla la 'seua' sed.

Jo m'endinse dins del seu cos, afectec al seu cervell, li puc fer sentir bé... es més, vull fer-li sentir bé... i en eixe precis moment, els dos sabem que ens sentim bé...

... i sona la música.

La botella esta plena per a tú... beu.

Sona la música i els meus cabells s'estarrufen, li pujec el volum... sadolle la 'meua' sed. 'Plename' més. I beu més...

"M'esta" pegant un "colic miserere"

2006-06-16T00:28:00.000+02:00

Bogeria

Bolleria

Colapso

Traeros to el jamon

"Roïo"

sutzura

ball dels pabordes

dacriocistitis

Carinyo

P.S: Estic colapsat!.

Dolça golosina

2006-06-12T00:02:00.000+02:00

"Habia soñado con ello, y en sus sueños aquella oscura golosina dulce resucitaba y le hacía señas."

"Apocalipsis". Stephen king

A pasar-ho bé!.

Una y no más Santo Tomas

2006-06-09T20:57:00.000+02:00

Una volta em van contar una anecdota social. De confiança.

La meua memòria es bastant nula. Bastant nula. Intentaré relatar-vos(relatar-me) en el màxim detall que el meu etílic cervell em deixe(es dir, l'anecdota no es fiel a com me l'han contat, sera un més o menys):

"Dos 'corredors' de Formula 1. Perteneixien al mateix equip. I uno era anem a dir-ho el millor(tio A), l'altre(tio B) també era bo però hi havien diferencies. El tio A va confiar molt amb el tio B. Eren un equip, deixan de costat les diferencies de pista. Confiaba cegament. Però un dia no se que dimonis va passar pero el tio B li va fallar al tio A. Li va fer la jugada. I ell va dir bastant ubertament(a la prensa i demes) que ell confiaba en algu, sempre, coneguera a qui coneguera sempre partia amb eixa actitut, pero era fer-li una jugada, fallar-li una volta i ja per a ell(per al tio A) eixa persona ja havia mort. El tio B va morir per al tio A."

Uno té que estar pendents dels demés mentres els demes hu necesiten o la resta de la gent tambe compte amb ell. Es dir, té que ser algo recíproc. Estic totalment d'acord amb l'actitut del tio A. Hi ha que ser totalment tallant, per molt de mal que li faça a uno mateixa i per molta llastima que done.

Bé, tal volta ha llegat el moment...

A pasar-ho bé.

"La Joana siempre dice que SÍ...

2006-06-09T14:18:00.000+02:00

... la pregunta la pones tu" diu una canço dels Flying rebollos. Aixo si adaptada a la meua gata, que fent un tribut a un amic meu, la meua també a partir d'ara es nomenarà "valenta puta" en volta de Joana.

Esta sempre en cèl. Sempre te ganes de sexe. Però jo... com diu el dit: "Aqui o follem tots o ningú".

Anda i anda.

Se pasa la nit maulant i aguardant al mascle, però... la vida es aixina de cruel xD.

Jo si fora un animalet me pasaria el dia donant per sac, inga maular, inga lladrar, inga babejar, inga pixar, inga mossegar... seria un animal digne de ser sacrificat. Però a l'hora de sacrificar-me els desafiria xD. Me posaria molt més violent :D.

A pasar-ho bé.

Honetan!!!

2006-06-03T15:03:00.000+02:00

Canço del grup Keike, de títol Ikuspuntu:

"Irribarrez olatuei,ederrak dira
beraien soinuak,mugimunduak...
lasaitasuna tripa barruan,
distira berezi horibegietan,begietan
gorrotoz jendeari begira,
bakardadearen soinu ezak inguratuta,
jendez inguraturiko espazio bakarti,
honetan,honetan... espazio bakarti honetan!!"

Si voleu saber més d'aquesta canço.

Visca els metaleros i metaleres.
La música metal, la gran majoria, tracta tot tipus de temes, temes personals(si tu no estas arreglat no pots arreglar el teu voltant), temes ecològics, polítics, socials... la vitat, mort als grups tipus canto del loco que van d'alternatius(¿quiero entrar en tu garito con zapatillas?, ¿que no me mires mal al pasar?... sense comentaris).

A pasar-ho bé.

Numa numa ieei numa numa numa ieeee

2006-06-02T16:57:00.000+02:00

Visca la llibertat d'internet!

Però tot té un limit.

Vos enrecordeu d'aquest afortunat xic que gràcies a internet es va fer prou famós?. Estara prou content.

Bé, el tubo màgic sempre em porta sorpreses. De vegades, et fa dubtar si de vitat hem evolucionat.

La gent no enten que la medicació es per a pendre(ingerir-la normalment) pero la gent se la fuma, se la punxa, se l'esnifa(versio de l'original)... ja m'enteneu suculent cocktail de drogues amb recepta.

Busqueu mes "numa numa" i 'sorpreneume'!.

A pasar-ho be!.

Sentir encegat

2006-06-01T15:08:00.000+02:00

Alguna volta heu observat el somriure d'un cec de naixement?.

És la més sincera que he observat en 'ma' vida.
O siga, una persona que des de naixement no ha tingut accés; no ha pogut enregistrar en la seua ment l'estimul i acció desencadenant del somriure, i així i tot també fa ús d'aquesta ferramenta. Es dir, ell fa un estimul, no per imitació(com pot fer un nado) ja que ell mai ha vist el somriure de cap esser humà , sino perque es un sentiment profunt. Algo que lleva en la nostra espècie grabat més anys que llonganisses. Algo tant profunt que es innat.

'Aixina' que tal volta no deuriem evitar reprimir aquest sentiment, ja que sino reprimim part de la nostra esència(en el sentit més profund de la paraula), negariem alló que ens fa humans. Ni la falta de sentits pot frenar lo més visceral de la nostra espècie.

Ale, a pasar-ho bé.

P.S: Vos heu preguntat que ha sigut de la vida de Ximo "Bayo"?, mireu una foto d'ell i la seua dona:
Que makina! :_D.

Si voleu saber més d'aquest gran home(gran aportació musical, el beethoven del futur pero no "cego" de naixement, sino "cego" de jack daniels i mickys mesclats d'una mena plenament harmoniosa) entreu a aquesta pàgina tant curiosa.

PER CERT... PADRES FORZOSOS(baixeu un poc cap a baix la web i voreu... voreu, morrinyot).

Una visió "agradable"

2006-05-27T21:44:00.000+02:00

El dimecres estava un poc asquejat de tot. En la universitat tots els mestres em tractaven com un nombre més. No me sentia comode en el meu camp(d'estudi). No tinc quasi diners. Anar fora a seguir en la meua vida academica se fa cada volta més dificil. Una caló de collons. Examens. Examen parcial. Desengany al vore el tipo test, pensava que anava a fer altre tipus de preguntes.
Encenc la televisió i ronya a punta pala. Totalment Bloquejat.

I dic:
-Xe, m'en vaig a corre(no penseu mal) un poc.

Me posec els pantalonets erotics, la camisa de coca-cola... i ale, a corre per corre.

Cada pas que pegava, em tranquilitzaba més... i aixo que lleguec a l'altura dels camps que hi ha per el F.P. cap a baix. I vec a un conglomerat de xiquets en projecció a makukis(o no?, estan en eixa etapa de la vida), cadasqu en la seua moto. Tots reunits. I jo corrent.
I jo ahi dient-me: -Mare els manyacos de hui en dia, que atontats, en "l'amotet".
I aixo que pasec jo de llarc i en eixe precis moment... encenen les motos. I anaven direcció a la Damel, es dir en la meua direccio.
Pasa uno, un altre, dos més... i se sent dir:
-Xe, deixeu a Dionisio(per dir-li un nom) davant, aixina podem ajudar-li millor.
I me'ls vec a tot rodejant a uno que anava amb la moto poquet solt, es dir, no havia llevat eixa moto en la seua vida.
I jo corrent i observant(observant, com em recomana un amic).
Observant.
I ja em dic: Xe, hi ha que vore, que cosa més curiosa, els amics ahi ajudant-se(pero no en eixa actitut tant roina que tenen els makukis), recoltzant al amic per a que puguera dominar el vehicle.
Em vaig quedar més que res en el fet, el fet d'ajudar, de recoltzar, d'animar, de vigilar... va ser una ajuda sincera. En eixe moment tenien sentiment de colla, de colla d'amics, de colla mototizada i respectant-se entre ells.

Va ser la nota agradable del dia, despres de vore coses negatives(o que jo me les prenc molt a pit)... mola!.

Aguarde que eixos xics no se fasen makukis(actitut).

Ale, a pasar-ho be!.

Cervessa i Jo(la meua roja)

2006-05-26T22:14:00.000+02:00

Hui, en la uni, una calò que te mors. I l'autobus no eixia fins les 14:10 i era la 13:00.
Estava soles.
Volia una cervessa, i cercant a gent a vore si els apetia acompanyar-me.
Una volta per la biblioteca general, per la pòlitecnica, per lletres... res!. A ningú, i en les ganes me he quedat...

CERVESSAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA RULESSSS!!!

La llibertat d'internet

2006-05-09T11:20:00.000+02:00

Internet va sorgir amb l'idea de llibertat d'informació i com a mitja de compartir. Sense prohibicions(bé, sempre hi ha un limit, moral i ètic). I te trobes meravelles com estes. La vitat, esta molt bé internet, se troben coses interesants.

"La enésima versión remasterizada del loco alemán. Ésta vez vemos su reacción cuando vino de beca Erasmus y se apunto a la Universidad Politecnica de Madrid (la UPM). No sabía lo que le esperaba..."->alemà boig.

Font. Yonkis web.

Per cert, aquest video el vaig trobar grasies als meus nous caps. La vitat, m'encanta el meu treball(llastima que siguen pràctiques d'empressa)...

AH!, per cert, volia seguir comentant la llibertat d'expressió d'internet. De com evolucionen idees. De com sorgeixen noves adaptacions... vamos que la gent te molt de temps lliure i fa coses super-absurdes i... algunes molen(el video d'ans) i altres te fan pensar a on anem a parar. Aquest video va sorgir per aquesta infernal i ritmica web. Com veveu el video de la web es una 'gayola' mental monumental i a la gent li va fer grasia fent diverses versions, i cada una més violenta i absurda que l'anterior, la gent abusa de les drogues, de l'alcohol, dels productes de neteja, toxics, de colorins, la falta de sexe... ja m'enteneu... ja van avisar que no acceptaren tatuatges del bart simpson ni del Isidoro(vos 'enrecordeu'?) de gent desconeguda, esta gent segur que no soles els acceptava i sels posava en el cos... sino que ademes sels fumaven i sels aplicaven al ull(aquest ultim no té cap desaprofitament).

Vos recomanec que cerqueu més videos(hi han moltes mes versions) del boig alema en el "tubo".

VISCA LA LLIBERTAT QUE DONA INTERNET.

Passió

2006-05-07T16:38:00.000+02:00

Primer, si teniu el gust de llegir aquest article, vos pregaria que primer veiéssiu aquest video dels Artic monkeys.

Jo soc un xic al que sempre l'agradat molt la percussió. I al vore aquest video, aquest bateria... la passió que li posa tocant. I tinc bastant present que és el que se li passa per el cap en el moment que este (bó, fa ritmes molt bons) percussionista, en eixe precis moment, on nota el contacte de rebot amb els pegats de la bateria, on te ritme en el cap, les cames, les mans, ritme, música... en eixe precís moment no li fa falta res més. Es el més feliç del món. Gaudix del que fa.
La vitat es que li tinc una enveja horrible. De vegades, he fet ritmes, he notat com les notes m'ha travessaven el cos i lis donava forma amb les mans i les cames. Em sentia realment bé.

La vitat es que el video me va agradar molt, te moltes interpretacions. Vos comentaré la meua(m'agradaria que algú s'animara i exposés la seua) interpretació. Es dir lo que ha sigut el video en la meua realitat:
El xic se proposa tocar fins que rebenti la lluna(al principi del video es veu com el xic, imagina com li cau... direm pols estelar, s'imagina la lluna exclatant). Es prepara. I comença. I també comença a gaudir.
Despres li pareix una tentació(en forma de dona). Ell segueix a la seua. No li fa falta més!.
Apareix gent indesitjable, gent agressiva i sense sentiments. Ell segueix a la seua(al principi un poc angustiat, més que res per la situació), ningú/una l'afecta. Ells com a resposta se posen més violents. Ell amb una mirada su deixa ben clar: No vos necesite. El resultat: El deixen en pau, comprenen que no li fa falta res.
Despres la tentació, torna. Però esta volta, li ajuda, li dona suport(per a mi, significa, suport, anims, tranquilitat, pau... gracies a l'imatge en que ella molt metaforicament li dona de beure quant ell realtment hu necesita, apareix just en el moment que li fea falta. I despres l'imatge on ell esta surant en l'aigua... es una imatge tranquilitzadora, de pau...), i ell l'accepta molt gustosament. Ella li aporta coses molt bones a ell. Pero segueix a la seua.
I ja el final, consegueix el seu proposit, exclatar la lluna i una ploguda de pols estelar...

NOTA: Fixar-vos en el tros(quasi al final del vídeo) que rebenta les baquetes i sense para 'agarra' una nova i segueix... pua.

Va, a pasar-ho bé.

Estic viu i 'pataletjant'

2006-04-29T20:17:00.000+02:00

Ahir, "observant" un documental en el canal odissea, relatava un càmera la vida en la tundra. Els seus ulls eren per a nosaltres la 'seua' càmera.

Realment es un ecosistema duríssim. Durant la visió d'aquest reportatge se sacava una conclusió molt clara del que el càmera volia mostrar, que ens adonarem: Supervivència.

Una cosa li va sorprendre al càmera durant la filmació(filmava un ren... i li aguardava una grata i sorprenent sorpresa, total que l'anodí ren ja no requeria cap atenció) l'aparició en un 'riüet' d'un pardalet de menys de 10 centímetres. Es on més clar es veu l'instint de supervivència.
Aquest pardalet se sumergia en una aigua que estava a -10 graus celsius o menys. L'evolució de la seua especié li va dotar d'un plumatge que manté oxigen pres entre les seues plomes, produïnt un efecte d'impermeable que el protegeix d'aquesta temperatura tant baixa.
I lo més fort era la seua alimentació. S'alimentava durant hores i hores endinsant-se i tornant a eixir dins de la gèlida aigua, i la seua dieta eren cucs, algues i molsa.
En resum, condicions de temperatura duríssimes, dieta; per a la nostra cultura(cada volta pareix que som més) de "burguer king"; bastant pobra i un animalet de tant sols 10 centímetres.

Ara ens quant jo dic, tal volta en perdut la nostra supervivència en el sentit més original, esencial, profunt de la paraula.
Per a que ens valen cotxes que corren a 300 kilometres per hora si fera falta?, alcohol?, drogues?, menjar en quantitas i hores innecesàries?, cases grandíssimes(en el sentit d'espècie)?, un telefon mòbil per a localitzar-nos a totes hores?... hi ha tantes coses innecesàries des de el punt de vista de la supervivència. Si tinguera que definir ara al home, segurament li faltaria l'instint de supervivència i guanyaria la característica de comoditat innecesària.

Em perdut la nostra esència de supervivència, d'evolució... tal volta ara cerquem comoditat, luxe... som una evolució que en un sentit molt metaforic... mos hu donen tot molt ben 'mastegaet'.

"Lleveu cuidao"

2006-04-18T02:47:00.000+02:00

Tots i totes tenim algo de boig i boja dins nostra...

"LLEVEU CUIDAO"

Escoltant: Slipknot-Duality

De vegades... ix... el/la podreu parar?

1 = 3

2006-04-11T01:28:00.000+02:00

Hui, me endinsat dintre de 4 vides. 4 vides diferents.

1) No trovaba el sentit de la 'seua' vida, estava vuida. Se sentia com una merda 'sinse' saber la raó del perqué. I troba el sentint oferint la 'seua' vida als demés.
2) Descrobint una nova percepció del món, noves sensacions. El seu món es transformava radicalment.
3) Pasava d'una vida desenfrenada a reviure la 'seua' juventut, la personificació de la 'seua' juventut... i es va donar compte que l'estimava. I la perd per segona volta.
4) Una nova vida en la que ressorgeix de les 'seues' cendres de l'anterior vida. I es dona compte que tampoc es vivia tant mal en la cendra.

La pel·lícula es diu "El regalo de Silvia". L'argument basicament és que una jove depresiva crònica vol passar de negatiu a positiu. I dota de la 'seua' ["presunta"] positivitat a les 3 altres vides.

La 4) vida, era pobresa, angoixa, impotència... i la 1) vida dona pas a "més vida", diners, poder, gent que estant 'sinse' diners són amics, i estant amb diners se tornen "enemics"(o tal volta és més segur que és eixa persona la que s'ha tornat enemic d'ells i elles?), mirades amistoses, rialles, i els diners 'hu' corrompen, les mirades se tornen acusadores, les rialles silenci... tot el món té el que es mereix... i la 4) vida torna a la cendra.

En la 3) vida, despres de la gran "intervenció" de la 1) vida, apareix un nou amic, la 'seua' representació juvenil, el seu homònim en el present pero amb menys anys, menys experiències... i nota que conecta, que es dos es respecten i s'aprecien. Ell vol donar-se la protecció que no va tindre en el passat, els conseller que no va tindre en el passat, el "fre de ma" per al penya-segat que la 'seua' juventut no pareixia apreciar... i prompte cauria...

La 2) vida, va pasar de viure en un món de tenebres, on tota la 'seua' realitat era construïda amb la 'seua' imaginació. Quant 1) "intervé" ix de les tenebres a la llum. Tot li pareix or, tot li pareix preciós. La 'seua' realitat es picada amb la nova llum, que al final l'encegaria... i al final es va donar compte que les tenebres són bones. I que la mentida se pot confondre amb la veritat. La llum no li tornaria a enganyar.

La 1) vida. Va ser la font de vida de la resta. La vitat... aguarde que molta gent trove el seu sentit de la vida. Ella la va trobar... però tal volta va pendre la decisió inadecuada. La vida es pot donar en molts sentits... i el que primer me ve ara a la ment(tal volta el que tinc ara, en aquest moment, més present) es estimar i compartir eixe bé que tot el món necesita.

A nivell personal, també puc dir... que hui , des de fea molt de temps, he tornat a vore, a trobar eixa mirada... com desitjava tornar a vorela... com desitjaria que fora real... La tornare a trobar?... Però bé... tot es una pel·licula que aguardem el nostre paper(estelar?)... bé, una pel·licula per alguns i algunes... per a altres tal volta no.

I un altre punt a destacar per part 'meua' és; la primera pel·lícula que en tot moment he sabut que pensaven, com anaven a reaccionar, dir-se, mirar-se, buscar-se, trobar-se... els personatges... tal volta es per la temàtica?.

Tal volta, tenim una mala localització, representació, acceptació, interpretació... de la felícitat. I de vegades no entem perque estem tristos... però reflexionem; ens qüestionem el perque som feliços?... no vitat. Aleshores tampoc es realment necesari qüestionar-nos el perquè estem tristos, simplement tenim que afrontar i aguardar temps millors(que segur que vindran)... i aixina es la vida.
Una vegada vaig escriure: "El sentit de la vida és que no té cap sentit... solament moments".

P.S: L'ultim paragraf anava per a eixes persones que necesiten llegir-ho, les que se senten identificades, i que s'hu troven un dia que de vitat els fa falta. En aixo estaré totalment satisfet.

Com sempre dic, A PASAR-HO BE!.

Recordatori

2006-04-09T07:20:00.000+02:00

Ie, gandul, que no te s'oblide fer un article sobre 'pixar' i uno sobre que faries ara si fores menut.

Ie, _sacesm_, que no te s'oblide.

Prompte més...

Macrobotello legal

2006-03-29T02:43:00.000+02:00

Visca les 'paelles'... vorem si els empressaris que em tinga que enfrontar demà són tios tratables...

Pua, estic sobresaturat.

Evolució i expresió

2006-03-18T11:43:00.000+01:00

Pot ser el començament d'una serie d'expressions del que és el que pense en eixe moment, o de com em senc en eixe precís moment. M'ha paregut una manera molt interessant d'expressar, una paraula i una imatge distorsionada.

Aguardem a les proximes expresions(o no).

Nota: Aquesta imatge le creada gracies a aquesta ferramenta de dibuix que m'ha facilitat un altre bloc que recomanec la seua visita.

TOT(Orekagabe)

2006-03-18T11:17:00.000+01:00

Tot em crispa, tot em molesta, tot em fa voler discutir, tot em toca els ous, tot em pressiona i calla, tot m'ofen...

Tix no t'arrimes... mossegue.

Només

2006-03-18T03:37:00.000+01:00

"Només...
Ara que estic apunt d'estar més trist que mai,
ara que em resisteix devilment a estar trist,
ara que només tinc ganes d'estar alegre,
ara que aquest desitg es l'unic que em sosté mentres vaig, vinc i torne i calle i no dic res,
recorrec uns carrers entre dues clarors i sent el veïnat ocult de l'alegria i en girar un cantó crec que em vaig a morir.

Senyals només de tu.

Es parelles lentissimes, esperances encara,
Jo se que t'he de veure,
em resisteix a creure que tot hu he perdut ja,
que he perdut el meu dret, vull dir, a l'alegria,
que he perdut el meu dret, vull dir, a tu, a la teua companyia, a la teua alegria de viure.
Hu he perdut tot.

Però no t'he perdut encara, encara vius a tu... encara vius... i et sent.

Tal dia fou un mercat,
només hi ha olor de peix,
una humitat per terra bruta i apegalossa...
era alegre estimar-se.
Afirmativament, anavem p'els carrers,
entre èssers i coses,
i la vida era un carrer en camions i nuvis i xiquets i llançols estessos als balcons,
i per damunt de tot un enrenou de ferros i de xiulits de trens que anaven i venien.
I havia aquell home que venia diaris,
i la xica de blanc desitjada per tots,
i havia el monastir de Santa Clara en l'aire del crepuscle tranquil,
com el llums de les cases, i un cansament dolsisim... i una secreta pena."

Poeta: Salvador Espriu
Sonoritat i veu: Ovidi Montllor i guitarreta tremenda. Al disc "Ovidi Montllor diu coral romput".

La veu li dona eixe sentiment que tant te retrunyeix al teu desestabilitzat cap pero que no pren la forma, pero quant l'escoltes... saps realment que es lo que et fa sentir la cançò, les petites coses que et es escapen. Tal volta de vegades ens fa falta una veu(ja siga real o de manera metafòrica) i un èmfasis en lo que escoltem, diem i sentim per a adonar-nos realment del que és, del que significa i és quant ens colpeja d'una manera tant real que s'ens estarrufen els pèls i perdem el sentit(no físic), ens sacseja la ment... i es quant(al menys jo) diem: Puf. La realitat ens pega dur, ja siga en forma de sentiments que sens dibuixen d'una manera bastant tèrbola pero que sabem realment els que ens diuen, perque nosaltres som els que les formem. Tal volta en eixe precís moment, val la pena tancar-se les llums, les portes del cuarto, les finestres... obscuritat i la teua ment. Es quant realment escoltes i imagines el que realment sents en eixe moment. Pot llegar a donar por. La realitat de la teua ment pot ser molt brutal, instintiva, primitiva... per aixo mateixa pot llegar a asustar, perque es instintiva i primitiva.

Proveu a escoltar a la vostra ment.

Essència perduda

2006-03-18T02:46:00.000+01:00

Makuki, actitut:

Digali, al personatge que només pensa en mons etilics.
Monstre irracional, violent que ans de informar-se, acusa, increpa i culpa.
Egoista, racista, feixista, egocèntric, passiu, tonto(en el sentit més ampli de la paraula), sense memòria històrica actual ni passada, masclista, més violent, estupid, de valors morals desfets, culturalment nul·lo, avorrit, irrespectuós, no irenista... sense essència d'interès.
....
....
....
....
M'estare convertint(en part) en un makuki?... estic perdent la fe en la gent? o en mi mateix?

L'història del nom del blog

2006-03-18T01:50:00.000+01:00

Purgar
conjugació

[s. XIV; del ll. purgare 'purificar, purgar', probablement der. de purus 'pur']

[->pregar ] v tr 1 1 Llevar d'una cosa allò que l'embruta, que la impurifica, que no li convé. Purgar l'or de tota matèria estranya.

2 MED TERAP Administrar un purgant.

3 TECNOL Evacuar, extreure el fluid que pot dificultar el funcionament d'una màquina, d'un dispositiu,
etc, o que pot dificultar o impedir la circulació d'un altre fluid per una canalització, etc.

4 TÈXT Sotmetre els fils a l'acció del purgador.

2 Expiar, patir la pena o el càstig com a satisfacció d'un pecat, d'una culpa o d'un delicte. Hem de purgar els nostres pecats.

3 DR PEN 1 Esborrar els indicis, les sospites o els càrrecs que hi ha contra una persona.

2 Complir la pena privativa de llibertat imposada judicialment a un reu.

HOM: porgar.

Com introducció a aquest blog podeu contemplar d'on ix el nom del blog. Simple i eficaç.

En aquest blog exposaré com és la meua realitat. Les meues impressions, vivències(que vull compartir amb desconeguts i no tant desconeguts)... possiblement aquest projecte es quede en 2 o 3 post. Qui sap?. Depend de lo inspirat que estiga... i de les ganes que tinga xD.

Imatge: Representació bastant humanitzada del purgatori.