-- PURGĀRE --

sábado, marzo 18, 2006

Essència perduda

Makuki, actitut:

Digali, al personatge que només pensa en mons etilics.
Monstre irracional, violent que ans de informar-se, acusa, increpa i culpa.
Egoista, racista, feixista, egocèntric, passiu, tonto(en el sentit més ampli de la paraula), sense memòria històrica actual ni passada, masclista, més violent, estupid, de valors morals desfets, culturalment nul·lo, avorrit, irrespectuós, no irenista... sense essència d'interès.
....
....
....
....
M'estare convertint(en part) en un makuki?... estic perdent la fe en la gent? o en mi mateix?

Penjat per _sacesm_ a sábado, marzo 18, 2006

3 Comentaris:

  • yo a veces también me siento un poco makuki...eh! a lo mejor es bueno, mientras nos demos cuenta e intentemos combatirlo para que no se instale, todavía somos jóvenes, amor

    Per Anonymous Anónimo, a 9:00 p. m.  

  • jo no pense que sigues res makuki! :D un poquet violent si pero makuki, en absolut, i tampoc es que pergues la fe en la gent ni en tu mateixa sino... que a voltes la gent te defrauda i no saps si confiar en la resta... pots perdre la fe en els demés però en tu mateixa mai!!!!

    Per Anonymous Anónimo, a 5:28 p. m.  

  • Magenta, ja veus, a voltes... no queda mes remei que deixar-se conquistar per els sentiments mes instintius. Esclafar i fer sofrir.

    Laureta, jo violent no soc, puc ser agresiu, pero violent mai ;D. Violencia es agredir, i jo no vull agredir. Pero l'agresivitat es una manera d'expressar, i de vitat, a voltes es millor lliberao tot.
    La fe se perd i se recupera moltes voltes... a tots mos ha passat, vitat?. Encara que siga un poquet.

    A pasar-ho be!.

    Per Blogger _sacesm_, a 3:15 a. m.  

Publicar un comentario

<< Inici