En una obscura caverna, on la llum i la vida no entra, una figura gegant, amb un ale pestilent i que deixa un rastre amb les seues trepitjades de destruccio i desolacio. Es planta davant, amb aires de superioritat, i clama:
- Necesite mes. Sec que puc conseguir mes. Es facil conseguir mes.
Les demes figures, xicotetes, amb un somriure fals, tenebros, sense expressio... assentixen. No volen cabrejar al gegant, i saben que amb ells conseguiran un poquet mes. Pero conseguiran mes. Uno d'ells, amb els ulls ben oberts, posant-se de peus d'un salt i repenti, baveja mentres recita aquestes paraules:
- Sec com pode... pots conseguir mes. Es facil conseguir mes. Ens hu pasarem be conseguint mes. Fa poc vam descobrir un element magic que tot o convertix en pols. Ho arrassa tot. Es menja la vida. I eixe element esta de la nostra part. Ell tambe vol mes. Ell ens ajudara. Sempre esta dispost per aquestes tasques - es llimpia la bava -. Es tant inhuma que fara tot el que li diguem.
Tots es van alçar pegant-li tronets a l'esquena. El felicitaven. Tots sabien que tindrien mes. Ell simplement plenava la caverna amb la seva rialla, una rialla que no estimava, no respectava... Tots es callen. El gegant s'alça, plena la sala d'una hedor fastigosa, mira seriosament, profundament, malvadament i diu:
- Anem a per l'element. Serem un amb ell.
Al poc temps, aquesta unio hu va destrossar tot, no va deixar cap rastre de color, aire, vida, ni res per el que valga la pena resistir... i van apareixer mes gegants, sedients de mes. I van procrear, tot era aire pestilent i mort. Tot d'un color grissos. Alts blocs. Forats menuts on els xicotets fan vida social, tracten de clavar una missera boleta, absurda, des d'una distancia gran. I centres on tot ho tenen, tot esta corromput. I la vida desapareix. I la mort els empressona. Pero ells no hu saben, perque segons ells... tenen mes. Mes per el que morir... i moriran.
Segona historia
===========
- Jijijiji. Jajaja. Jojojojo.
Un individu mira una flama entre els seus dits. Se li escapa. I aixo l'agrada. Es queda hipnotizat.
-Jujujijo.
La seua ment, malalta, crea una falsa sensacio de plaer. La flama, incombustible, recorre una xicoteta distancia. Ell la seguix amb els seus ulls desorbitats, bojos i sense trellat. I seguix rient. Es fa una gayola. Vol mes flama. Produeix la seua reproduccio. La flama es fa mes gran.
Ja no queda temps, la seua poqueta humanitat que li quedava s'esfuma, es crema al mateix temps que la flama. I la seua bojeria creix. Com la flama. No queda res per salvar. Tot esta perdut. De nou, un fill de puta mes a la terra. Un boig mes. I la flama, inhumana, marca el desti d'un paratge.
Al final no queda res que salvar, tot mort, i el fill de puta matant-se a gayoles bojes... ja es senten les pisades dels gegants oportunistes.
Tercera historia
===========
- Nooooo.
Clama, sap que ella no pot evitar-ho, sap que no te la culpa. Pero irremediablement, creara un desastre. Vola molt lluny. No pot parar. No pot menejar-se. Esta al roig viu. El sol li crema. Sap que el foc que porta dins es amic del sol. La burilla no pot fer res. Sap que el desti del paradis esta sellat.
- Fills de putes, replegueume.
Mentres plora desconsoladament. Comença a brillar cegadorament, cega al boig de la segona historia. No te potes, no te a qui acollir. Sap que de nou el seu companye sol, alie a tot asto, crearan la catastrofe. Es la fi. Involuntariament. De la sorra al foc. El litro de vidre es queda sol i impotent.
- Anem a per fusta, que jo ja tinc gana.
Dos formes amb un cap deformat i desorbitat menejen la seua llengua desmesurada.
Fan una pila kilometrica de fusta, saben que no es molt estable, pero es dona igual. La cosa se descontrola, les seues llengues tremolen. Corren. Escapen. I els gegants de nou torner a trepitjar. La flama, de nou una enemiga involuntaria.
FI
Be, jo no tinc gaire imaginacio. Pero be, era una manera de intentar fer metafora dels desastres ocorrits en els incendis de les illes. Els incendis passats. I els incendis futurs.
Estem ben fotuts, els animals estan ben fotuts, la flora esta ben fotuda... i no poden evitar-ho. Som una especie que va cap a l'autodestruccio. I millor. Quant ans desapareguem millor per a tots. Gran part de nosaltres som l'impotencia de la nostra terra. Som la vida que s'apaga. La vida que desapareix.
Reserveume un butaco en primera fila de la nostra destruccio.
A passar-ho be!.
No jugueu amb foc, acabareu cremant-vos!.
