1 = 3

Hui, me endinsat dintre de 4 vides. 4 vides diferents.

1) No trovaba el sentit de la 'seua' vida, estava vuida. Se sentia com una merda 'sinse' saber la raó del perqué. I troba el sentint oferint la 'seua' vida als demés.
2) Descrobint una nova percepció del món, noves sensacions. El seu món es transformava radicalment.
3) Pasava d'una vida desenfrenada a reviure la 'seua' juventut, la personificació de la 'seua' juventut... i es va donar compte que l'estimava. I la perd per segona volta.
4) Una nova vida en la que ressorgeix de les 'seues' cendres de l'anterior vida. I es dona compte que tampoc es vivia tant mal en la cendra.


La pel·lícula es diu "El regalo de Silvia". L'argument basicament és que una jove depresiva crònica vol passar de negatiu a positiu. I dota de la 'seua' ["presunta"] positivitat a les 3 altres vides.

La 4) vida, era pobresa, angoixa, impotència... i la 1) vida dona pas a "més vida", diners, poder, gent que estant 'sinse' diners són amics, i estant amb diners se tornen "enemics"(o tal volta és més segur que és eixa persona la que s'ha tornat enemic d'ells i elles?), mirades amistoses, rialles, i els diners 'hu' corrompen, les mirades se tornen acusadores, les rialles silenci... tot el món té el que es mereix... i la 4) vida torna a la cendra.

En la 3) vida, despres de la gran "intervenció" de la 1) vida, apareix un nou amic, la 'seua' representació juvenil, el seu homònim en el present pero amb menys anys, menys experiències... i nota que conecta, que es dos es respecten i s'aprecien. Ell vol donar-se la protecció que no va tindre en el passat, els conseller que no va tindre en el passat, el "fre de ma" per al penya-segat que la 'seua' juventut no pareixia apreciar... i prompte cauria...

La 2) vida, va pasar de viure en un món de tenebres, on tota la 'seua' realitat era construïda amb la 'seua' imaginació. Quant 1) "intervé" ix de les tenebres a la llum. Tot li pareix or, tot li pareix preciós. La 'seua' realitat es picada amb la nova llum, que al final l'encegaria... i al final es va donar compte que les tenebres són bones. I que la mentida se pot confondre amb la veritat. La llum no li tornaria a enganyar.

La 1) vida. Va ser la font de vida de la resta. La vitat... aguarde que molta gent trove el seu sentit de la vida. Ella la va trobar... però tal volta va pendre la decisió inadecuada. La vida es pot donar en molts sentits... i el que primer me ve ara a la ment(tal volta el que tinc ara, en aquest moment, més present) es estimar i compartir eixe bé que tot el món necesita.

A nivell personal, també puc dir... que hui , des de fea molt de temps, he tornat a vore, a trobar eixa mirada... com desitjava tornar a vorela... com desitjaria que fora real... La tornare a trobar?... Però bé... tot es una pel·licula que aguardem el nostre paper(estelar?)... bé, una pel·licula per alguns i algunes... per a altres tal volta no.

I un altre punt a destacar per part 'meua' és; la primera pel·lícula que en tot moment he sabut que pensaven, com anaven a reaccionar, dir-se, mirar-se, buscar-se, trobar-se... els personatges... tal volta es per la temàtica?.

Tal volta, tenim una mala localització, representació, acceptació, interpretació... de la felícitat. I de vegades no entem perque estem tristos... però reflexionem; ens qüestionem el perque som feliços?... no vitat. Aleshores tampoc es realment necesari qüestionar-nos el perquè estem tristos, simplement tenim que afrontar i aguardar temps millors(que segur que vindran)... i aixina es la vida.
Una vegada vaig escriure: "El sentit de la vida és que no té cap sentit... solament moments".

P.S: L'ultim paragraf anava per a eixes persones que necesiten llegir-ho, les que se senten identificades, i que s'hu troven un dia que de vitat els fa falta. En aixo estaré totalment satisfet.

Com sempre dic, A PASAR-HO BE!.