Estic viu i 'pataletjant'
Ahir, "observant" un documental en el canal odissea, relatava un càmera la vida en la tundra. Els seus ulls eren per a nosaltres la 'seua' càmera.
Realment es un ecosistema duríssim. Durant la visió d'aquest reportatge se sacava una conclusió molt clara del que el càmera volia mostrar, que ens adonarem: Supervivència.
Una cosa li va sorprendre al càmera durant la filmació(filmava un ren... i li aguardava una grata i sorprenent sorpresa, total que l'anodí ren ja no requeria cap atenció) l'aparició en un 'riüet' d'un pardalet de menys de 10 centímetres. Es on més clar es veu l'instint de supervivència.
Aquest pardalet se sumergia en una aigua que estava a -10 graus celsius o menys. L'evolució de la seua especié li va dotar d'un plumatge que manté oxigen pres entre les seues plomes, produïnt un efecte d'impermeable que el protegeix d'aquesta temperatura tant baixa.
I lo més fort era la seua alimentació. S'alimentava durant hores i hores endinsant-se i tornant a eixir dins de la gèlida aigua, i la seua dieta eren cucs, algues i molsa.
En resum, condicions de temperatura duríssimes, dieta; per a la nostra cultura(cada volta pareix que som més) de "burguer king"; bastant pobra i un animalet de tant sols 10 centímetres.
Ara ens quant jo dic, tal volta en perdut la nostra supervivència en el sentit més original, esencial, profunt de la paraula.
Per a que ens valen cotxes que corren a 300 kilometres per hora si fera falta?, alcohol?, drogues?, menjar en quantitas i hores innecesàries?, cases grandíssimes(en el sentit d'espècie)?, un telefon mòbil per a localitzar-nos a totes hores?... hi ha tantes coses innecesàries des de el punt de vista de la supervivència. Si tinguera que definir ara al home, segurament li faltaria l'instint de supervivència i guanyaria la característica de comoditat innecesària.
Em perdut la nostra esència de supervivència, d'evolució... tal volta ara cerquem comoditat, luxe... som una evolució que en un sentit molt metaforic... mos hu donen tot molt ben 'mastegaet'.
Realment es un ecosistema duríssim. Durant la visió d'aquest reportatge se sacava una conclusió molt clara del que el càmera volia mostrar, que ens adonarem: Supervivència.
Una cosa li va sorprendre al càmera durant la filmació(filmava un ren... i li aguardava una grata i sorprenent sorpresa, total que l'anodí ren ja no requeria cap atenció) l'aparició en un 'riüet' d'un pardalet de menys de 10 centímetres. Es on més clar es veu l'instint de supervivència.
Aquest pardalet se sumergia en una aigua que estava a -10 graus celsius o menys. L'evolució de la seua especié li va dotar d'un plumatge que manté oxigen pres entre les seues plomes, produïnt un efecte d'impermeable que el protegeix d'aquesta temperatura tant baixa.
I lo més fort era la seua alimentació. S'alimentava durant hores i hores endinsant-se i tornant a eixir dins de la gèlida aigua, i la seua dieta eren cucs, algues i molsa.
En resum, condicions de temperatura duríssimes, dieta; per a la nostra cultura(cada volta pareix que som més) de "burguer king"; bastant pobra i un animalet de tant sols 10 centímetres.
Ara ens quant jo dic, tal volta en perdut la nostra supervivència en el sentit més original, esencial, profunt de la paraula.
Per a que ens valen cotxes que corren a 300 kilometres per hora si fera falta?, alcohol?, drogues?, menjar en quantitas i hores innecesàries?, cases grandíssimes(en el sentit d'espècie)?, un telefon mòbil per a localitzar-nos a totes hores?... hi ha tantes coses innecesàries des de el punt de vista de la supervivència. Si tinguera que definir ara al home, segurament li faltaria l'instint de supervivència i guanyaria la característica de comoditat innecesària.
Em perdut la nostra esència de supervivència, d'evolució... tal volta ara cerquem comoditat, luxe... som una evolució que en un sentit molt metaforic... mos hu donen tot molt ben 'mastegaet'.
Penjat per _sacesm_ a
sábado, abril 29, 2006
3 Comentaris:
Per cert, se pot dir que em perdut l'inteligencia genètica, ara ja ens és innecesària, ja que tenim l'inteligència del nostre cervell, el nostre comode cervell.
Per
Anónimo, a 8:52 p. m.
però el instint es algo innat en tots els èssers humans, per molt de luxes i comoditats que tinguem aquest és necessàri per a la supervivència, aquest ens ajuda a adaptar-nos a un medi,etc..
No obstant la definició de instint és complexa, per això et deixa la direcció d'una pàgina que parla sobre aquest :P
http://www.biopsychology.org/wukmir/hasm/hasm03.htm
Per
Anónimo, a 11:17 a. m.
Si que es vitat, en les primeres etapes de la vida... respirem per instint, mos alletem per instint, per mimetisme i imitació dels demes ens ensenyem a parlar pero amb un mecanisme bastant instintiu...
Tal volta, quant ja som lo basic(animals sociables, gracies a que parlem, menjem, respirem, caminem d'una manera correcta) els instintes desapareixen i apareix l'inteligencia a un nivell molt superior que qualsevol animal(en alguns casas, makukis, no). La comoditat i luxe s'interposa, mentres no tinguem que sobreviure per la nostra vida, vida o mort.
Pero tambe seria intentar definir en la nostra especie el sentit de supervivencia...
Grasies per la direccio! :))). Ma molat saber que molta gent sa plantejat estes coses.
Per
_sacesm_, a 1:38 p. m.
Publicar un comentario
<< Inici