02:59+NonPoint

Ja esta, s'acabat.

Me quede davant de la pantalla de cristal liquid en una cara que no diu res, no expressa res, no incita a res, no estima res... una cara simplement.

Aquest ultim minut al meu cap han vingut tantes idees, tant acolpades... m'han superat. Me colpejen, vomitec idees sense forma, tornec a vomita la meua autoestima, me la pateje...

Aleshores, acaba la canço de Nonpoint. Les idees ara son clares, les idees no m'agraden, no puc vomitar-les i han vingut a quedar-se. A riuse de mi. A vore com de nou caic. A vore com de nou dubte de la muea integritat. Xillec mentalment. Me colpeje mentalment en idees. Me faig sang en la meua anima. La meua anima se fa una bola. Algo la rodeja tremendament. Algo tant gran. Algo mes gran que el meu propi esser.
El meu propi esser se vomita a si mateixa. Intenta el meu esser X, sentir-se indiferent. Que res li afecte. Eixa X esta enverinada. Prompte caura, hu se. Es algo tant facil caure desde una altura que has estat esforçan-te per conquistar.

Eixa X desapareix. Hui no vol saber res de ningu ni de qualsevol cosa. Soles vol deixar-se envoltar-se per eixa negrura eterea. Sense forma.
L'agrada la seua gelor, la seua negrura, l'intriga, l'excita, se sent menut... se sent que desapareix de moment... algo passa...
La bola de repent es bosada per la meua ment.

Purgació.

He purgat lo que sentia.

I ara dic: A txupala!. Hi ha coses mes importants. I elles estan ahi aguardant-me, per a rodejar-me, iluminar-me, donar-li aliment a la meua anima, desplegar el meu esser... jo sec que m'aguarden. A la proxima no les deixare escapar. No deixare que altre les gaudixca sense ser jo. Que jo no tinga eixe plaer. Les compartirem. Hu compartirem tot. I tot ens provocara una agradable sensacio.

Aixina que ara la meua ment no evoca negativitat, evoca positivisme, evoca ganes de lluitar... pero per eixe fet d'abans... ja no, no vull lluitar per evitar o arreglar eixe fet. Les coses s'han quedat en l'aire, un aire empalagos, ple de manxes verdes, un aire pessat... i jo no vullc respirar eixe aire.

Ha parlat la meua anima, que desconsolada hu ha presenciat tot, impotent i amb anim al vore que ha conseguit purgar eixe malsony. Ara la meua anima es lliure, i li dona a l'esser tota la tonalitat brillant. Ell hu rebreix agraït...

Ací ningú es riu de ningú.