Sentir encegat

Alguna volta heu observat el somriure d'un cec de naixement?.

És la més sincera que he observat en 'ma' vida.
O siga, una persona que des de naixement no ha tingut accés; no ha pogut enregistrar en la seua ment l'estimul i acció desencadenant del somriure, i així i tot també fa ús d'aquesta ferramenta. Es dir, ell fa un estimul, no per imitació(com pot fer un nado) ja que ell mai ha vist el somriure de cap esser humà , sino perque es un sentiment profunt. Algo que lleva en la nostra espècie grabat més anys que llonganisses. Algo tant profunt que es innat.

'Aixina' que tal volta no deuriem evitar reprimir aquest sentiment, ja que sino reprimim part de la nostra esència(en el sentit més profund de la paraula), negariem alló que ens fa humans. Ni la falta de sentits pot frenar lo més visceral de la nostra espècie.

Ale, a pasar-ho bé.

P.S: Vos heu preguntat que ha sigut de la vida de Ximo "Bayo"?, mireu una foto d'ell i la seua dona:
Que makina! :_D.

Si voleu saber més d'aquest gran home(gran aportació musical, el beethoven del futur pero no "cego" de naixement, sino "cego" de jack daniels i mickys mesclats d'una mena plenament harmoniosa) entreu a aquesta pàgina tant curiosa.

PER CERT... PADRES FORZOSOS(baixeu un poc cap a baix la web i voreu... voreu, morrinyot).