Una y no más Santo Tomas
Una volta em van contar una anecdota social. De confiança.
La meua memòria es bastant nula. Bastant nula. Intentaré relatar-vos(relatar-me) en el màxim detall que el meu etílic cervell em deixe(es dir, l'anecdota no es fiel a com me l'han contat, sera un més o menys):
"Dos 'corredors' de Formula 1. Perteneixien al mateix equip. I uno era anem a dir-ho el millor(tio A), l'altre(tio B) també era bo però hi havien diferencies. El tio A va confiar molt amb el tio B. Eren un equip, deixan de costat les diferencies de pista. Confiaba cegament. Però un dia no se que dimonis va passar pero el tio B li va fallar al tio A. Li va fer la jugada. I ell va dir bastant ubertament(a la prensa i demes) que ell confiaba en algu, sempre, coneguera a qui coneguera sempre partia amb eixa actitut, pero era fer-li una jugada, fallar-li una volta i ja per a ell(per al tio A) eixa persona ja havia mort. El tio B va morir per al tio A."
Uno té que estar pendents dels demés mentres els demes hu necesiten o la resta de la gent tambe compte amb ell. Es dir, té que ser algo recíproc. Estic totalment d'acord amb l'actitut del tio A. Hi ha que ser totalment tallant, per molt de mal que li faça a uno mateixa i per molta llastima que done.
Bé, tal volta ha llegat el moment...
A pasar-ho bé.
La meua memòria es bastant nula. Bastant nula. Intentaré relatar-vos(relatar-me) en el màxim detall que el meu etílic cervell em deixe(es dir, l'anecdota no es fiel a com me l'han contat, sera un més o menys):
"Dos 'corredors' de Formula 1. Perteneixien al mateix equip. I uno era anem a dir-ho el millor(tio A), l'altre(tio B) també era bo però hi havien diferencies. El tio A va confiar molt amb el tio B. Eren un equip, deixan de costat les diferencies de pista. Confiaba cegament. Però un dia no se que dimonis va passar pero el tio B li va fallar al tio A. Li va fer la jugada. I ell va dir bastant ubertament(a la prensa i demes) que ell confiaba en algu, sempre, coneguera a qui coneguera sempre partia amb eixa actitut, pero era fer-li una jugada, fallar-li una volta i ja per a ell(per al tio A) eixa persona ja havia mort. El tio B va morir per al tio A."
Uno té que estar pendents dels demés mentres els demes hu necesiten o la resta de la gent tambe compte amb ell. Es dir, té que ser algo recíproc. Estic totalment d'acord amb l'actitut del tio A. Hi ha que ser totalment tallant, per molt de mal que li faça a uno mateixa i per molta llastima que done.
Bé, tal volta ha llegat el moment...
A pasar-ho bé.
Penjat per _sacesm_ a
viernes, junio 09, 2006
6 Comentaris:
esta història em sona sacesm...
;)
Per
Anónimo, a 4:39 p. m.
Ei, suposec que eres tú el que me la va contar... ;).
Podries relatar-la(si vols) amb més exactitut?.
A pasar-ho bé.
Per
_sacesm_, a 12:18 a. m.
està per aphönic...
Gilles Villeneuve era un corredor de formula-1, pare de Jacques Villeneuve. No era un gran pilot, és més, només va guanyar unes 5 curses durant la seua trajectoria de pilot (finals dels '70 fins a 1981).
L'any 1981, Gilles va estar a punt de guanyar el campionat del món, només li quedava una victòria. El seu companyer d'equip li va furtar la victòria en les últimes voltes, no deixant que l'adelantés. Gilles va quedar molt decepcionat de vore com el seu companyer li va fer això, i en la cursa següent intentant adelantar-lo, i Pironi (es deia el xic) li va tancar el pas més del compte, van xocar i Gilles es va trencar el coll.
Gilles era una una bona persona, no era gran pilot, però era molt respectat per tota la xarxa de la formula-1. "Ell és així. Sempre confia en tot el món fins que li demostren el contrari". Jo també.
http://aphonic.blocat.com/post/88/25136
Per
Anónimo, a 7:02 p. m.
Ei, grasies per completar més l'historia que jo intentava relatar...
Ultimament estic postejant molt anecdotes i histories i mogudes que ja ha pensat, viscut i relatat altra gent...
Soc un "copion"!.
Per
_sacesm_, a 5:05 p. m.
haHAhHAA
com la anna rosa!
:P
[però tranquil que axò sol passà, l'unic que ca uno hu conta a la seua manera i des del seu punt de vista ;)]
Per
Anónimo, a 12:37 a. m.
La vitat es que sí... pero la Ana Rosa(AR per als amics) no te tant de glamour etílic com nosaltres.
A pasar-ho bé!.
Per
_sacesm_, a 12:54 a. m.
Publicar un comentario
<< Inici