Una visió "agradable"

El dimecres estava un poc asquejat de tot. En la universitat tots els mestres em tractaven com un nombre més. No me sentia comode en el meu camp(d'estudi). No tinc quasi diners. Anar fora a seguir en la meua vida academica se fa cada volta més dificil. Una caló de collons. Examens. Examen parcial. Desengany al vore el tipo test, pensava que anava a fer altre tipus de preguntes.
Encenc la televisió i ronya a punta pala. Totalment Bloquejat.

I dic:
-Xe, m'en vaig a corre(no penseu mal) un poc.

Me posec els pantalonets erotics, la camisa de coca-cola... i ale, a corre per corre.

Cada pas que pegava, em tranquilitzaba més... i aixo que lleguec a l'altura dels camps que hi ha per el F.P. cap a baix. I vec a un conglomerat de xiquets en projecció a makukis(o no?, estan en eixa etapa de la vida), cadasqu en la seua moto. Tots reunits. I jo corrent.
I jo ahi dient-me: -Mare els manyacos de hui en dia, que atontats, en "l'amotet".
I aixo que pasec jo de llarc i en eixe precis moment... encenen les motos. I anaven direcció a la Damel, es dir en la meua direccio.
Pasa uno, un altre, dos més... i se sent dir:
-Xe, deixeu a Dionisio(per dir-li un nom) davant, aixina podem ajudar-li millor.
I me'ls vec a tot rodejant a uno que anava amb la moto poquet solt, es dir, no havia llevat eixa moto en la seua vida.
I jo corrent i observant(observant, com em recomana un amic).
Observant.
I ja em dic: Xe, hi ha que vore, que cosa més curiosa, els amics ahi ajudant-se(pero no en eixa actitut tant roina que tenen els makukis), recoltzant al amic per a que puguera dominar el vehicle.
Em vaig quedar més que res en el fet, el fet d'ajudar, de recoltzar, d'animar, de vigilar... va ser una ajuda sincera. En eixe moment tenien sentiment de colla, de colla d'amics, de colla mototizada i respectant-se entre ells.

Va ser la nota agradable del dia, despres de vore coses negatives(o que jo me les prenc molt a pit)... mola!.

Aguarde que eixos xics no se fasen makukis(actitut).

Ale, a pasar-ho be!.