-- PURGĀRE --

miércoles, junio 13, 2007

Donar-ho tot per sentat

Aquesta podria ser la definicio del mode de vida del meu gat. Dels xiquets i xiquetes que no tenen encara us de coneiximent. Es el millo mode de vida, sense qüestionarse perque funciona tal cosa. Perque tenim que fer aixo, perque tenim que fer-ho a eixa hora. Simplement aixo es aixina, ens diuen que es aixina i s'accepta. Sense preocupacions mentres no els afecte d'una manera directa en la seua ilusio de llibertat.

Quant tens us de rao, venen les preocupacions, les qüestions, mals de cap, angoixa i sobretot intentar llevar en tot moment el control de la situacio. Podria ser lo que mes ens definix ara al 90% de la gent del mon, intentar en tot moment llevar el control de la situacio. I aixo de vegades ens frusta, i ens fa passar-ho mal, o be. Segons siga la situacio final de control. Tot programat, tot amb un perque. Predestinats, o no. Quant mes arbitrari siga una situacio, segons la que siga, mes ens pot llegar a superar i destuïr. O no, fer-nos mes forts. Eixe es el meu punt de vista, en aquest moment, pot cambiar o no, o vosaltres podeu tindre un altre. Pero la vitat, de vegades les qüestions, el control es un problema xD....

... Pero sempre ens podem saltar eixes regles (jo intentec fer-ho quant puc) i la vitat ahi esta la gracia de tot. Superar eixa barrera que ens dona el coneiximent i la rao. Ser xiquets i xiquetes de nou. Animals instintius. Que busquen la satisfaccio, plaer, pau... busquen ser simplement el que son. Accions-reaccions.

Ale, a passar-ho be!, quant mes doneu per sentat millor xD.