-- PURGĀRE --

viernes, julio 27, 2007

Big Bang Musical

Hi ha moments en que m'agradaria que tot el meu esser es juntara en un punt unic, central, luminos, silencios... i transformar-se en una bombolla. Una bombolla que estiga constituida per eixa melodia-ritme-canço que tant m'agrada, em fa riure i (...) emocionar-me d'una manera desbordant, que em plena de vida i de mort, que em dona un sentit, que sense ell jo no tendria sentit, el mon no tendria sentit.... i endirsar-me en l'aire, llegar a l'altra punta del mon, entrant en els sentits de tothom o totdon. Donant-lis un sentit. Fent-los sentir vius i morts alhora. Que es riguen. Que es destrosse per dins. Que rebenten. Que ploren. Que tot per a ells cobre sentit...
...
I en eixe precis moment... rebentar, exclatar, dividir-me en particules... acomplir el meu cami. I seguir rient (...). Tal volta tot tinga un sentit. No hi ha marxa enrrere.

"Sin mas, sin mirarte. Nada me acerca, ni me aleja de ti."(Liquid Sun, "Aerea").

Esclateu, rebenteu i paseuo be!