Estic viu i 'pataletjant'

Ahir, "observant" un documental en el canal odissea, relatava un càmera la vida en la tundra. Els seus ulls eren per a nosaltres la 'seua' càmera.

Realment es un ecosistema duríssim. Durant la visió d'aquest reportatge se sacava una conclusió molt clara del que el càmera volia mostrar, que ens adonarem: Supervivència.

Una cosa li va sorprendre al càmera durant la filmació(filmava un ren... i li aguardava una grata i sorprenent sorpresa, total que l'anodí ren ja no requeria cap atenció) l'aparició en un 'riüet' d'un pardalet de menys de 10 centímetres. Es on més clar es veu l'instint de supervivència.
Aquest pardalet se sumergia en una aigua que estava a -10 graus celsius o menys. L'evolució de la seua especié li va dotar d'un plumatge que manté oxigen pres entre les seues plomes, produïnt un efecte d'impermeable que el protegeix d'aquesta temperatura tant baixa.
I lo més fort era la seua alimentació. S'alimentava durant hores i hores endinsant-se i tornant a eixir dins de la gèlida aigua, i la seua dieta eren cucs, algues i molsa.
En resum, condicions de temperatura duríssimes, dieta; per a la nostra cultura(cada volta pareix que som més) de "burguer king"; bastant pobra i un animalet de tant sols 10 centímetres.

Ara ens quant jo dic, tal volta en perdut la nostra supervivència en el sentit més original, esencial, profunt de la paraula.
Per a que ens valen cotxes que corren a 300 kilometres per hora si fera falta?, alcohol?, drogues?, menjar en quantitas i hores innecesàries?, cases grandíssimes(en el sentit d'espècie)?, un telefon mòbil per a localitzar-nos a totes hores?... hi ha tantes coses innecesàries des de el punt de vista de la supervivència. Si tinguera que definir ara al home, segurament li faltaria l'instint de supervivència i guanyaria la característica de comoditat innecesària.

Em perdut la nostra esència de supervivència, d'evolució... tal volta ara cerquem comoditat, luxe... som una evolució que en un sentit molt metaforic... mos hu donen tot molt ben 'mastegaet'.

"Lleveu cuidao"

Tots i totes tenim algo de boig i boja dins nostra...

"LLEVEU CUIDAO"

Escoltant: Slipknot-Duality



De vegades... ix... el/la podreu parar?

1 = 3

Hui, me endinsat dintre de 4 vides. 4 vides diferents.

1) No trovaba el sentit de la 'seua' vida, estava vuida. Se sentia com una merda 'sinse' saber la raó del perqué. I troba el sentint oferint la 'seua' vida als demés.
2) Descrobint una nova percepció del món, noves sensacions. El seu món es transformava radicalment.
3) Pasava d'una vida desenfrenada a reviure la 'seua' juventut, la personificació de la 'seua' juventut... i es va donar compte que l'estimava. I la perd per segona volta.
4) Una nova vida en la que ressorgeix de les 'seues' cendres de l'anterior vida. I es dona compte que tampoc es vivia tant mal en la cendra.


La pel·lícula es diu "El regalo de Silvia". L'argument basicament és que una jove depresiva crònica vol passar de negatiu a positiu. I dota de la 'seua' ["presunta"] positivitat a les 3 altres vides.

La 4) vida, era pobresa, angoixa, impotència... i la 1) vida dona pas a "més vida", diners, poder, gent que estant 'sinse' diners són amics, i estant amb diners se tornen "enemics"(o tal volta és més segur que és eixa persona la que s'ha tornat enemic d'ells i elles?), mirades amistoses, rialles, i els diners 'hu' corrompen, les mirades se tornen acusadores, les rialles silenci... tot el món té el que es mereix... i la 4) vida torna a la cendra.

En la 3) vida, despres de la gran "intervenció" de la 1) vida, apareix un nou amic, la 'seua' representació juvenil, el seu homònim en el present pero amb menys anys, menys experiències... i nota que conecta, que es dos es respecten i s'aprecien. Ell vol donar-se la protecció que no va tindre en el passat, els conseller que no va tindre en el passat, el "fre de ma" per al penya-segat que la 'seua' juventut no pareixia apreciar... i prompte cauria...

La 2) vida, va pasar de viure en un món de tenebres, on tota la 'seua' realitat era construïda amb la 'seua' imaginació. Quant 1) "intervé" ix de les tenebres a la llum. Tot li pareix or, tot li pareix preciós. La 'seua' realitat es picada amb la nova llum, que al final l'encegaria... i al final es va donar compte que les tenebres són bones. I que la mentida se pot confondre amb la veritat. La llum no li tornaria a enganyar.

La 1) vida. Va ser la font de vida de la resta. La vitat... aguarde que molta gent trove el seu sentit de la vida. Ella la va trobar... però tal volta va pendre la decisió inadecuada. La vida es pot donar en molts sentits... i el que primer me ve ara a la ment(tal volta el que tinc ara, en aquest moment, més present) es estimar i compartir eixe bé que tot el món necesita.

A nivell personal, també puc dir... que hui , des de fea molt de temps, he tornat a vore, a trobar eixa mirada... com desitjava tornar a vorela... com desitjaria que fora real... La tornare a trobar?... Però bé... tot es una pel·licula que aguardem el nostre paper(estelar?)... bé, una pel·licula per alguns i algunes... per a altres tal volta no.

I un altre punt a destacar per part 'meua' és; la primera pel·lícula que en tot moment he sabut que pensaven, com anaven a reaccionar, dir-se, mirar-se, buscar-se, trobar-se... els personatges... tal volta es per la temàtica?.

Tal volta, tenim una mala localització, representació, acceptació, interpretació... de la felícitat. I de vegades no entem perque estem tristos... però reflexionem; ens qüestionem el perque som feliços?... no vitat. Aleshores tampoc es realment necesari qüestionar-nos el perquè estem tristos, simplement tenim que afrontar i aguardar temps millors(que segur que vindran)... i aixina es la vida.
Una vegada vaig escriure: "El sentit de la vida és que no té cap sentit... solament moments".

P.S: L'ultim paragraf anava per a eixes persones que necesiten llegir-ho, les que se senten identificades, i que s'hu troven un dia que de vitat els fa falta. En aixo estaré totalment satisfet.

Com sempre dic, A PASAR-HO BE!.

Recordatori

Ie, gandul, que no te s'oblide fer un article sobre 'pixar' i uno sobre que faries ara si fores menut.

Ie, _sacesm_, que no te s'oblide.

Prompte més...