Hores de somni

Dies davant d'una pantalla de cristal liquid. Esperant.
Dies aguardant escoltar el so caracteristic. Esperant.
Dies aguardant un poc de calma. Esperant.
Dies de rutina. Esperant.
Dies d'odi. Esperant.
Dies vuits. Esperant.
Dies comprovant que el cicle es repetix. Esperant.
Dies desganats. Esperant.
Dies desesperats. Esperant.
Dies de sorpresa. Esperant.

De repent, un dia, deixa d'esperar. I l'esperança es torna tristessa. La rutina pega fort. El desanim l'agafa del coll i li deixa sense respiracio. L'anim, una torre altissima, fortificada durant l'estiu, cau per inestabilitat. Un homenet des de el punt mes alt, cau al vuit. Cau somiant. Cau adormit. Serios.
Desperta en ple vol i s'adona que no cal esperar. Que la rutina esta ahi. Que es hora de despertar.

-Hora de tornar a somiar-Pensa ell. L'homenet es un cabut. I tornara a caure des de el punt mes alt.

Tal volta l'idea de tornar a caure li faça somriure, tal volta li agrade provar que tot pot tornar a començar i asumix que tot torna a acabar.

-Xe!, que fort-diu l'homenet a altes hores de la nit...

-A pasar-ho be!-clama l'homenet des de el punt mes alt de la torre posant un peu en el major vuit negre que se puga somiar.