"Donde vas Tunante"

Per petició popular i dedicat especialment al Ri, l'obra de teatre del Gañan.

Vinga, un post curtet, a pasar-ho bé!, amics.
Per cert, hidratar-vos que fa calor! ;D.

P.S: Laureta, deixa al Ri vore l'hora Chananteeeeee!!! ;DDDDD.

Amor obrero

"Nos roban el tiempo para querernos
y nos duele en el alma el vernos sufrir.
Que mal final tengan sus vidas,
no hay quien nos de alguna salida.

Me duelen los pies de pegar patadas,
quisiera morir,
pero tengo ganas de verte otra vez
encima de mi,
de verte otra vez queriéndome.

Lo nuestro es amor obrero
con barreras para querernos,
lo nuestro es amor difícil,
donde sea si es momento.

Tu tan callada y yo no callo,
estate quieta que hoy no aguanto.
Jamás he visto un animal tan dulce(¡tan dulce!),
...
...
...
empuja, empuja, empuja...(empuja...) "
"El ultimo ke zierre". Amor obrero.

Hi ha poques cançons que parlen de l'atracció física barrejada amb els sentiments que m'agraden... aquesta es una d'elles(destaque de la canço, les parts colorejades).

A pasar-ho bé!.

A voltes...

... pensec en mi com una botella buida. 'Sinse' suc, 'sinse' liquid... 'sinse' cap gota.

I de repent algú, la plena. Eixa ampolla es plena fins que arrebosa, es desborda, hu inunda tot... tot el meu èsser.

I en el moment en que estic del tot ple, algú beu, algú s'entumeix, algú sadolla la 'seua' sed.

Jo m'endinse dins del seu cos, afectec al seu cervell, li puc fer sentir bé... es més, vull fer-li sentir bé... i en eixe precis moment, els dos sabem que ens sentim bé...

... i sona la música.


La botella esta plena per a tú... beu.

Sona la música i els meus cabells s'estarrufen, li pujec el volum... sadolle la 'meua' sed. 'Plename' més. I beu més...

"M'esta" pegant un "colic miserere"

Bogeria

Bolleria

Colapso

Traeros to el jamon

"Roïo"

sutzura

ball dels pabordes

dacriocistitis

Carinyo

P.S: Estic colapsat!.

Dolça golosina

"Habia soñado con ello, y en sus sueños aquella oscura golosina dulce resucitaba y le hacía señas."

"Apocalipsis". Stephen king

A pasar-ho bé!.

Una y no más Santo Tomas

Una volta em van contar una anecdota social. De confiança.

La meua memòria es bastant nula. Bastant nula. Intentaré relatar-vos(relatar-me) en el màxim detall que el meu etílic cervell em deixe(es dir, l'anecdota no es fiel a com me l'han contat, sera un més o menys):

"Dos 'corredors' de Formula 1. Perteneixien al mateix equip. I uno era anem a dir-ho el millor(tio A), l'altre(tio B) també era bo però hi havien diferencies. El tio A va confiar molt amb el tio B. Eren un equip, deixan de costat les diferencies de pista. Confiaba cegament. Però un dia no se que dimonis va passar pero el tio B li va fallar al tio A. Li va fer la jugada. I ell va dir bastant ubertament(a la prensa i demes) que ell confiaba en algu, sempre, coneguera a qui coneguera sempre partia amb eixa actitut, pero era fer-li una jugada, fallar-li una volta i ja per a ell(per al tio A) eixa persona ja havia mort. El tio B va morir per al tio A."

Uno té que estar pendents dels demés mentres els demes hu necesiten o la resta de la gent tambe compte amb ell. Es dir, té que ser algo recíproc. Estic totalment d'acord amb l'actitut del tio A. Hi ha que ser totalment tallant, per molt de mal que li faça a uno mateixa i per molta llastima que done.

Bé, tal volta ha llegat el moment...

A pasar-ho bé.

"La Joana siempre dice que SÍ...

... la pregunta la pones tu" diu una canço dels Flying rebollos. Aixo si adaptada a la meua gata, que fent un tribut a un amic meu, la meua també a partir d'ara es nomenarà "valenta puta" en volta de Joana.

Esta sempre en cèl. Sempre te ganes de sexe. Però jo... com diu el dit: "Aqui o follem tots o ningú".

Anda i anda.

Se pasa la nit maulant i aguardant al mascle, però... la vida es aixina de cruel xD.

Jo si fora un animalet me pasaria el dia donant per sac, inga maular, inga lladrar, inga babejar, inga pixar, inga mossegar... seria un animal digne de ser sacrificat. Però a l'hora de sacrificar-me els desafiria xD. Me posaria molt més violent :D.

A pasar-ho bé.

Honetan!!!

Canço del grup Keike, de títol Ikuspuntu:

"Irribarrez olatuei,ederrak dira
beraien soinuak,mugimunduak...
lasaitasuna tripa barruan,
distira berezi horibegietan,begietan
gorrotoz jendeari begira,
bakardadearen soinu ezak inguratuta,
jendez inguraturiko espazio bakarti,
honetan,honetan... espazio bakarti honetan!!"

Si voleu saber més d'aquesta canço.

Visca els metaleros i metaleres.
La música metal, la gran majoria, tracta tot tipus de temes, temes personals(si tu no estas arreglat no pots arreglar el teu voltant), temes ecològics, polítics, socials... la vitat, mort als grups tipus canto del loco que van d'alternatius(¿quiero entrar en tu garito con zapatillas?, ¿que no me mires mal al pasar?... sense comentaris).

A pasar-ho bé.

Numa numa ieei numa numa numa ieeee

Visca la llibertat d'internet!

Però tot té un limit.

Vos enrecordeu d'aquest afortunat xic que gràcies a internet es va fer prou famós?. Estara prou content.

Bé, el tubo màgic sempre em porta sorpreses. De vegades, et fa dubtar si de vitat hem evolucionat.

La gent no enten que la medicació es per a pendre(ingerir-la normalment) pero la gent se la fuma, se la punxa, se l'esnifa(versio de l'original)... ja m'enteneu suculent cocktail de drogues amb recepta.

Busqueu mes "numa numa" i 'sorpreneume'!.

A pasar-ho be!.

Sentir encegat

Alguna volta heu observat el somriure d'un cec de naixement?.

És la més sincera que he observat en 'ma' vida.
O siga, una persona que des de naixement no ha tingut accés; no ha pogut enregistrar en la seua ment l'estimul i acció desencadenant del somriure, i així i tot també fa ús d'aquesta ferramenta. Es dir, ell fa un estimul, no per imitació(com pot fer un nado) ja que ell mai ha vist el somriure de cap esser humà , sino perque es un sentiment profunt. Algo que lleva en la nostra espècie grabat més anys que llonganisses. Algo tant profunt que es innat.

'Aixina' que tal volta no deuriem evitar reprimir aquest sentiment, ja que sino reprimim part de la nostra esència(en el sentit més profund de la paraula), negariem alló que ens fa humans. Ni la falta de sentits pot frenar lo més visceral de la nostra espècie.

Ale, a pasar-ho bé.

P.S: Vos heu preguntat que ha sigut de la vida de Ximo "Bayo"?, mireu una foto d'ell i la seua dona:
Que makina! :_D.

Si voleu saber més d'aquest gran home(gran aportació musical, el beethoven del futur pero no "cego" de naixement, sino "cego" de jack daniels i mickys mesclats d'una mena plenament harmoniosa) entreu a aquesta pàgina tant curiosa.

PER CERT... PADRES FORZOSOS(baixeu un poc cap a baix la web i voreu... voreu, morrinyot).