-- PURGĀRE --

jueves, julio 13, 2006

Ment perillosa(Gorrotoz jendeari begira)

De repent, lleva la contraria. De repent, et dona la rao.
De repent, et fa el favor. De repent, te nega el favor.
De repent, no te ganes d'accio. De repent, te ganes d'accio.
De repent, hu veu tot de color. De repent, hu veu tot amb uns matisos grisos.
De repent, te esperança. De repent, se la nega.
De repent, hu veu tot com un embolic gegant. De repent, hu veu tot clar, simple.
De repent, es amable. De repent, apàtic.
De repent, es amic. De repent, enemic.
De repent, tot. De repent, res.

De repent l'escolta de nou, i s'endinsa en la seua traduccio. La seua ment ara te musica:
"Irribarrez olatuei,ederrak dira
beraien soinuak,mugimunduak...
lasaitasuna tripa barruan,
distira berezi horibegietan,begietan
gorrotoz jendeari begira,
bakardadearen soinu ezak inguratuta,
jendez inguraturiko espazio bakarti,
honetan,honetan... espazio bakarti honetan!!"

"Sonriendo a las olas, son hermosos
sus sonidos, sus movimientos...
la calma en mi interior,
ese brillo especial en los ojos, en los ojos.
Mirando con odio a la gente,
rodeado de la falta de silencio de la soledad,
rodeado de gente en este espacio solitario...
en este espacio solitario!!"

Grasies per aquestos moments musicals. De nou, triunfeu. De nou, un tribut.

martes, julio 11, 2006

Insomni

M'alsec per anar a l'aseo a fer les meues necesitats. I he decidit reflexionar un poquet.

Somies amb "raperos"?. Amb aquesta calor que te fa suar els ous... te entra la sed. I te les ingenies per a no tenir que alçar-te a per un gotet d'aigua. I tornes a somiar, i el efecte(canço de l'estiu de vitat, que currat) aletargat de les drogues del cap de setmana passat... ixen ara!. I no encertes ni una, no penses... i aquesta calo te crispa. Els gats se tornen bojos. Te parlen. Discutixes amb ell. I ell pasa de tu i te vacila. I tornes anar a l'aseo, pensant en el treball. Te fas algo rapid de menjar. I tens somnis erotics. I te tornes a crispar. I penses en lo tontetes que estan les xiques de hui en dia. I com t'agradaria menjar-te o fumar-te la menja del teu gat pero ell es un fill de puta de cuidao(que cabro de vitat). Te poses musica a tota ostia i balles com si tingueres problemes seriosos de movilitat. I aleshores ve la treva amb el teu gat fill de puta(valenta puta)... lo que hi ha que aguantar-li(algu sap de qui es la canço del video?, grasies). I te tornes a crispar i te tornes tu tambe cabro. I te rius(tros de canço!, eixos PUSA). I te atontes per la sony. I si fem una partideta a les pales en la platja?. I aleshores, de sobte te caus del llit a lo matrix. I l'aire acondicionat fressssquisssiiimoo. I te tornes a liar un canyut de menja de gat. I si juem a ser deu?. Acabariem estressats("¿Que pasa si le quitaos el cristal a una puerta que siempre ha estado?"). Segur. I te cures les ferides de caute del llit en alcohol... o simplement tel beus i que se cure el cos per dintre(andaaa, que dices?, que ya estamos en martesss... pero que dicessss, anda y anda).

Ale a pasar-ho be.

martes, julio 04, 2006

02:59+NonPoint

Ja esta, s'acabat.

Me quede davant de la pantalla de cristal liquid en una cara que no diu res, no expressa res, no incita a res, no estima res... una cara simplement.

Aquest ultim minut al meu cap han vingut tantes idees, tant acolpades... m'han superat. Me colpejen, vomitec idees sense forma, tornec a vomita la meua autoestima, me la pateje...

Aleshores, acaba la canço de Nonpoint. Les idees ara son clares, les idees no m'agraden, no puc vomitar-les i han vingut a quedar-se. A riuse de mi. A vore com de nou caic. A vore com de nou dubte de la muea integritat. Xillec mentalment. Me colpeje mentalment en idees. Me faig sang en la meua anima. La meua anima se fa una bola. Algo la rodeja tremendament. Algo tant gran. Algo mes gran que el meu propi esser.
El meu propi esser se vomita a si mateixa. Intenta el meu esser X, sentir-se indiferent. Que res li afecte. Eixa X esta enverinada. Prompte caura, hu se. Es algo tant facil caure desde una altura que has estat esforçan-te per conquistar.

Eixa X desapareix. Hui no vol saber res de ningu ni de qualsevol cosa. Soles vol deixar-se envoltar-se per eixa negrura eterea. Sense forma.
L'agrada la seua gelor, la seua negrura, l'intriga, l'excita, se sent menut... se sent que desapareix de moment... algo passa...
La bola de repent es bosada per la meua ment.

Purgació.

He purgat lo que sentia.

I ara dic: A txupala!. Hi ha coses mes importants. I elles estan ahi aguardant-me, per a rodejar-me, iluminar-me, donar-li aliment a la meua anima, desplegar el meu esser... jo sec que m'aguarden. A la proxima no les deixare escapar. No deixare que altre les gaudixca sense ser jo. Que jo no tinga eixe plaer. Les compartirem. Hu compartirem tot. I tot ens provocara una agradable sensacio.

Aixina que ara la meua ment no evoca negativitat, evoca positivisme, evoca ganes de lluitar... pero per eixe fet d'abans... ja no, no vull lluitar per evitar o arreglar eixe fet. Les coses s'han quedat en l'aire, un aire empalagos, ple de manxes verdes, un aire pessat... i jo no vullc respirar eixe aire.

Ha parlat la meua anima, que desconsolada hu ha presenciat tot, impotent i amb anim al vore que ha conseguit purgar eixe malsony. Ara la meua anima es lliure, i li dona a l'esser tota la tonalitat brillant. Ell hu rebreix agraït...

Ací ningú es riu de ningú.